tag:blogger.com,1999:blog-19682704167184907832024-03-06T05:05:00.313+01:00Beteterus Sense FronteresDes de fa temps una colla d'amics, cada vegada més gran, anem fent sortides en bicicleta de muntanya pels voltants de Girona i més enllà. No sempre sóm els mateixos, de vegades sóm pocs, de vegades sóm molts.
En aquest blog aniré penjant les cròniques de les sortides que anem fent. Espero que us agradi!Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.comBlogger64125tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-1302924290543887902012-01-21T20:10:00.001+01:002012-01-21T20:10:43.077+01:001ª sortida 2012<br />
Hola Companys,<br />
<br />
Avui hem fet la primera sortida del any 2012,al menys jo,que que he estat del tot engripat des de començament d´any.La ruta d´avui era bastant llarga i amb molt de desnivell,però no l´hem pogut acabar ja que el nostre company ( Gencat ) ha tingut problemes tècnics amb el canvi de la seva Ghost.El pobre,està ja, una mica fart de la seva Ghost doncs no es la primera vegada que té problemes amb ella.<br />
Anim Gengat que jo tinc un altre i de moment es una maravella,l´has de mimar com a les dones,ja,ja,ja,<br />
Continuem...<br />
Sortida davan´t la benemèrita,passades les 09,00 hores ( en Toni ja feia tard a la convocatòria ) e iniciem la ruta pel carril bici fins a Quart,girem a la esquerra ,travessem la crta. i ens endinsem a l mig de les Gavarres tot per camins i corriols,passem El Celrè,ens uns trams amb poca aigua i una mica de fang al camins de les ultimes pluges caigudes a Girona.El temps,ens ha acompanyat ,no ha fet gaire fred i un sol esplèndid,xarrem mentres pedalen i faig algunes fotos amb una petita compacta nova demanada als reis ,per evitar portar la Reflex que tenia un cert pes i l´incomoditat de ferles sobre la marxa.<br />
Al arribar al encreuament amb la ctra. dels Àngels,comença en Gencat a tenir problemes amb el seu canvi,parem ho mirem,pero no hi ha res a fer,els plats no canvien i ha d´anr tota l´estona amb el plat mitja.<br />
Total que veien l´hora que és 3 quarts de dotze,iniciem el descens per<br />
carretera fins a passar la Casa de les Figues. Aquí agafem el corriol a la <br />
dreta,tot baixada per camí que ens portara a tocar la fàbrica de Bicentury <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-OxIfprciU4o/Txr5occAYVI/AAAAAAAAUc8/eyO3LMdL3RM/s1600/DSCN0439.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-OxIfprciU4o/Txr5occAYVI/AAAAAAAAUc8/eyO3LMdL3RM/s200/DSCN0439.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-TtIfCE8dqJY/Txr9hjphrVI/AAAAAAAAUfE/vD4NzzkNGqE/s1600/DSCN0461.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-TtIfCE8dqJY/Txr9hjphrVI/AAAAAAAAUfE/vD4NzzkNGqE/s200/DSCN0461.JPG" width="200" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-QaaqhVNZDys/Txr7Zh_9bfI/AAAAAAAAUd8/CP_aTwYT2eg/s1600/DSCN0450.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-QaaqhVNZDys/Txr7Zh_9bfI/AAAAAAAAUd8/CP_aTwYT2eg/s200/DSCN0450.JPG" width="200" /></a></div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-a5KF-vQQFiU/Txr6d1fwuKI/AAAAAAAAUdc/7QXZIVr5068/s1600/DSCN0444.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-a5KF-vQQFiU/Txr6d1fwuKI/AAAAAAAAUdc/7QXZIVr5068/s200/DSCN0444.JPG" width="200" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-a5KF-vQQFiU/Txr6d1fwuKI/AAAAAAAAUdc/7QXZIVr5068/s1600/DSCN0444.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-a5KF-vQQFiU/Txr6d1fwuKI/AAAAAAAAUdc/7QXZIVr5068/s1600/DSCN0444.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><br /><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-3RSvfifQIik/Txr8mDmjwGI/AAAAAAAAUek/R421WRy-baE/s400/DSCN0456.JPG" width="400" /><a href="https://groups.google.com/group/bttgirona?hl=es">Crònica de la sortida d´avui</a></div>
<br />Lluíshttp://www.blogger.com/profile/07378576044974973319noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-15078167641701213642011-12-11T16:56:00.001+01:002011-12-11T19:45:47.762+01:00Sortida al Puigdefrou<br />
Hola Bona tarda tingueu tots,companys<br />
<br />
Aquest matí hem sigut tres els que hem anat fins al Puigdefrou ( ruta de uns 55 km apròx ),es tracta d´un cim que hi ha darrera de la Cellera Del Ter.Un passeig pel carril bici fins arribar-hi a aquesta població i cop aquí enfilar el 843 metres d´alcaça que hi ha.<br />
El camí de pujar es bo i te en moments trossos on es planer i ets pots recuperar un per anar afrontant la resta de la pujada.Es un puja fent xino-xano de tranqui i potser els últims 300 metres són una mica més dificultosos per el ferm en mal estat ( moltes pedres pel camí ).<br />
El susto ens l´ donat avui el nostre company Joan Pere que un cop anaven baixant´t s´li ha travessat una pedra al dava´t que no l´pogut esquivar,li ha desestabilitzat la bike i el pobre a anat per terra,jo que anava darrera una mica més i vaig darrera amb ell.<br />
Per sort,no ha passat res i esta en perfectes condiciones per afrontar el pròxim repte,ja,ja,ja,.<br />
Un cop abaix tornada pel carril bici fins a Girona amb una mitjana bastant alta de velocitat per mi.<br />
Com sempre en aquest cassos per ordre de grup Toni,Joan I lluís ( d´escombraire ) avui anava més carregat del compte doncs m´acompanyava la meva reflex.<br />
<br />
Per cert ben aviat tornaré a fer com abans bones fotos de les sortides que fem.<br />
<br />
Com sempre els enllaços de les fotos i cròniques.<br />
Bones sensacions ( com diu en Pep Guardiola ) i bona setmana tingueu tots<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span class="apple-style-span"><b><span style="color: #0070c0; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;">Lluis<o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;"><br />
</span><span class="apple-style-span"><span style="color: #365f91; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;">lluisvelazq</span></span><span style="color: #365f91; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;">uez.<span class="apple-style-span">@gmail.com</span><span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;"><br />
</span><a href="http://www.google.com/url?sa=D&q=http://picasaweb.google.com/lluis.btt&usg=AFQjCNEQeXdLe1hQwO9u2MQYeSiHl8Vbuw" target="_blank"><span style="color: #365f91; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;">http://picasaweb.google.com/lluis.btt</span></a><span class="apple-converted-space"><span style="color: #365f91; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;"> </span></span><span style="color: #365f91; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;"><br />
</span><span style="color: #365f91; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.blogger.com/goog_208859161">http://groups.google.com/group/bttgirona</a></span><span class="apple-converted-space"><span style="color: #365f91; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;"><a href="http://groups.google.com/group/bttgirona"> Crònica i fotos d´avui ( Puigdefrou</a><o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://bttrus.blogspot.com/"><span style="color: #365f91;">http://bttrus.blogspot.com/</span></a></span><br />
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-yqKTGmh5AbY/TuTRGvd5API/AAAAAAAAUHQ/GhDXWXkgv-E/s1600/DSC_0115.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-yqKTGmh5AbY/TuTRGvd5API/AAAAAAAAUHQ/GhDXWXkgv-E/s200/DSC_0115.JPG" width="133" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-EOSwzTHnsyk/TuTQcXv02_I/AAAAAAAAUHI/Fy1mx9GQMr8/s1600/DSC_0113.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="http://3.bp.blogspot.com/-EOSwzTHnsyk/TuTQcXv02_I/AAAAAAAAUHI/Fy1mx9GQMr8/s200/DSC_0113.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-mwgO_oMPLWs/TuTNwd6Iq7I/AAAAAAAAUGo/aTPtjsgGcps/s1600/DSC_0099.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="http://3.bp.blogspot.com/-mwgO_oMPLWs/TuTNwd6Iq7I/AAAAAAAAUGo/aTPtjsgGcps/s200/DSC_0099.JPG" width="200" /></a></div>
<br /></div>Lluíshttp://www.blogger.com/profile/07378576044974973319noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-63265242784942065922011-11-27T16:11:00.005+01:002011-11-27T17:41:34.881+01:00Sant Climent ´Amer<p class="MsoNormal"></p><p class="MsoNormal">Van començar ja amb mala sort .Van ser tots puntuals a dos quarts de nou al pavelló de Fontajau,però vet aquí que quan començo a donar la benvinguda a en Gencat, miro la part inferior de la seva bici ( la roda davantera ) més fluixa que el normal:Vaja que el col.lega la portava rebentada !!!!!</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"> Josep Mª,Hola el dic !!!! Però on vas així company ?</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">I en Gencat mira la seva roda,Ostres si acabo d'inflar-les totes dues a la benzinera,ara mateix ??</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Total gent,a canviar la roda tic ,tac,tic,tac,.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Quan estem infla'n la roda ja muntada,veien no ,no potser NO INFLA !!!! ,Ostres Josep Mª si es una càmara re-utilitzable,amb un par-xe d'aquells que posaven quan eren petis,molt bé noi ,no son moments per malgastar i em d'aprofitar elm que tenim però clar noi i el tross d´esquerda que té la camara no estava planificat .Li feia entrar el dit de lo llarga que era.</p><p class="MsoNormal">Ahiiiiii,li dic.menys mal que portaba una de nova. Les 09,00 hores tocades i començem l´aventura</p><p class="MsoNormal">Passem per baix del pavelló i en creuar aquel petit tunel per on passa el pont de Fontajau i veiem un indigent ( dormint ) amb la seva mantola per protegir-se de la fred,clara evidència actual del panoramana desolador i econòmic que esten visquent.</p><p class="MsoNormal">Continuem la nostra pedalada ,amb un ritme massa tranquil al peu parer per la ruta llara que hem de fer.</p><p class="MsoNormal">Fins arribar a Sant Gregori,tot ok .un cop agafen el camí a la esquerra que hi ha. passa't el pont que travessa el Llemana comencá aquells camins que ens porta pel costat del riu Ter,tots plens de basses d'aigua i molt fang de les pluges d'aquests dies.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Un cop ja arriben a Bonmatí desprès de passar Casademont tornem a enfilar-nos per aquell petit camí,tant maco que ens portara fins a tocar la ctra,abans però, tindre'n una primera dificultat que sol-ventar,un tronc d'arbre caigut a terra ( de les ultimes pluges ) i que ens barrava el pas.Desprès anant seguir fins arribar i veure el pont romànic de St.Julià del Llor.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Pedalada a pedalada arriben en un punt on hem d'enfilar un tall de ctra.asfaltada que ens portaria a St.Climent d´Amer,però epppp !!!! ,hi ha un banc ( d'asseure ) al costat de la crta.fet expressament per fer un petit descans que ens demana les fèmines i aprofitem per reposar forces.</p><p class="MsoNormal">Mengen galetes de xocolata,plàtans,mandarines,ametlles,tot ben compartit com camarades</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Vegeu que maco es compartir,ja,ja,ja,</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Un cop acabat el àpat,seguim l´asfalt que ens portara fins al moment de baixar per un camí tot enfangat, i basses d´aigüa a terra i tenim els primers ensurts,primer una gran bassa d'aigua que passo jo primer i en Gengat prefereix posar peus a terra en mig de la bassa,tots a riure i un primer que va de mollat,un ensurt amb la cadena de la Mun,( crec que era ella) anava darrera del grup,passen 3 motos i puge'n aquell camí on veiem la màgnifica pradera amb el seu color verdós a la nostra dreta.Es un paisatge que sempre m´agradat molt.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Arribats al punt del encreuament de les busties,comenga aquí la segona part de l'etapa i les primeres veus de sisuasories de seguir o modificar la ruta tornant per ctra.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">La idea en principi era mirar d'acabar la ruta si ve del grup teníem a la Mun,Núria i Enric úna mica tocats,però crec que ha valgut la pena continuar per poder dir al menys que l'hem acabada de fer sencera .La questío es que teniem la Mun i jo un petit dilema dels km,crec que vaig dir 40 km i el meu Conta..deia 52 Km. Bueno un petit error de càlcul,aixó passa per NO planificar-me abans,les presses a ultima hora,Mun.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Continuem.....</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Busties,al darrera ens enfilen per un camí del tot pla i anem baixant per un corriol,fins a la part baixa de una petita vall,desprès tocarà pujar i vet aquí on es veu ja la desesperació ,doncs el cansanci es ja acumulat i a partir d´aqui es puja peu a terra.Es una pujada amb molt de desnivell.Pero lo promès es promès i un cop a dalt toca baixar,tot baixada fins a tocar un altre cop el encreuament de Sant Grau.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">A partir d´aqui carril bici fins a Girona ,passem pel l´unic pont que ens deixa passar el riu Ter,per on passa els camions de sorra i un per aquí,dos cap a aalà a fer el cafè i altres a rentar la bike.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">I colorin colorado este cuento se ha acabado.......</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Noies us heu de possar més en forma,aixó de sortir un cop cada 3 o 4 setmanes no va bé,ehhh.</p><p class="MsoNormal">Deixeu de fer sant Miquels i veniu més a em Lluís,val ????</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Va vinga la propera serà més xula </p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Petons a les noies i salutacions als nois participants.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Lluís</p><div><br /></div><p></p> <p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p>Lluíshttp://www.blogger.com/profile/07378576044974973319noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-8697703877151089542011-01-30T15:38:00.004+01:002011-01-30T16:15:36.325+01:00Un passeig per la Vall Fetgera<div><div>Hola companys,</div><div><br /></div><div>Finalment avui només eren dos expedicionaris per fer la ruta proposada,jo mateix el que us escriu i en Gencat...</div><div>Desprès de quedar a quarts de deu al Cul de la Lleona,rebia la primera trucada del meu amic dient-me que arribaria un pel just doncs venia amb la roda baixa d'aire i parava una estona a inflar-la.</div><div>Un cop ja havia arribat,hem iniciat l´ascens per Sant Daniel cap al encreuament de la carretera asfaltada que porta a Sant Miquel,abans però i en mig de la pujada fèiem un parada per canviar la càmara de en Gencat doncs tornava a perdre aire i no era plan anar així.</div><div>Un cop arreglat,tornaven a enfilar la pujada fins arribar a la carreter,.hem travessat i baixar per un petit corriol que ens haria agafar el sender que ens portaria fins a passar per La font d´en Lliure.</div><div>Primera sorpresa,tot el sender que hi havia fins a la part baixa del recorregut l´han ampliat,es a dir ara mateix hi podria passar un tot terreny per aquella zona en qüestió.</div><div>A mi personalment m'agradava com estava abans,però suposo que com diu en Gencat ho fan per facilitar l'accés dels mitjans d'extinció en cas d'incendi.El cas es que han transformat aquell corriol tan maco planer i que ens feia baixar fins a la font en una pista forestal molt ample.</div><div>Quan ja ens trobaven a la part baixa ,es a dir a la Vall de la Fetgera,tocava travessar un munt de vegades el Celre,que avui anava ple d'aigua a vessar i ens ha tocat remullar-nos un piló de vegades.</div><div>En el punt de les gorges fins i tot m´he tingut que treure les sabates per precaució doncs no parava de patinar a sobre de les pedres i era impossible passar sense perdre l´equilibri.</div><div> Jeiem si llegeixes això encara tinc present a comptar les vegades que el hem travessat.</div><div>Avui no ho he fet,això si, entre basses plenes de fang i els corriols unes quantes si que han sigut.</div><div>Resumint una ruta preciosa de fer ,us la aconsello per disfrutar com un nen passant basses d'aigua i corriols sempre i quant desprès preneu les mesures oportunes per entra-hi a casa no us trobeu que no us deixin entrar,ja,ja,ja,</div><div>Fins a la propera companys</div></div>Lluíshttp://www.blogger.com/profile/07378576044974973319noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-73857183506157343242011-01-10T23:08:00.011+01:002011-01-10T23:52:14.727+01:00Puig D´Arques<p class="MsoNormal"><b><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%; font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; color:#993366;mso-fareast-language:ES">Hola Companys,que tal<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold">Desprès del parèntesis <span style="mso-spacerun:yes"> </span>d´aquestes festes de Nadal i Reis que,de ben segur us han portat algú que altre regal a tots ara <span style="mso-spacerun:yes"> </span>tocava reactivar el tema de les sortides de cap de setmana del nostre grup.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold">Fa temps que la cosa va de capa caiguda i nomes fem coses esporàdiques doncs sembla que la gent no acaba de animar-se i desprès es clar costa molt agafar la forma o el físic ,com vulgueu dir vosaltres.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold">Alguns de nosaltres encara continuem amb el tema doncs ens pot més l´afició a pedalar per la muntanya i veure de pas el entorn de la natura que altres coses a fer.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold">Així doncs, a mitjans de la setmana passada ja estaven planificant´t el que faríem ahir Diumenge.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 14px; ">Una trucada al Joan Pere i Toni Comalada i de ple per unanimitat tocava fer<span style="mso-spacerun:yes"> </span>El Puig d´Arques !!!.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold">Es una ruta que si no em falla la memòria no la havien realitzat mai.De fet era <span style="mso-spacerun:yes"> </span>agafar la mateixa ruta dels Metges amb uns retocs fets a darrera hora per en Joan per fer-la una mica més suau.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold">Si,si suau,els quasi 65 km no ens ho van treure ningú de fer....<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold">Van quedar tots tres a quarts de nou davant la benèmerita ( punt de trobada habitual quan anem cap les Gavarres ) i rés, a enfilar carril bici fins a Cassà de la Selva,travessar la carretera i agafar mateixa ruta inicial que va cap els metges .<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold">He de dir que durant el recorregut les posicions dels assistents era la següent Toni a 50 metres de distancia del segon Joan i Lluís a pocs metres de en Joan però sempre en tercer lloc i així fins al final o sigui que ja podeu imaginar el ritme que portaven i això que abans de començar l´etapa en Toni no había dormit gaire segons ell i no estava en bones condicions optimes.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold">Ja, pues si arriba a estar en bones condicions optimes no se que seria de nosaltres....ja,ja,ja,</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">Continuo....</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">Faltava poc,bé encara 6 o 7 km i eren els pitjors doncs s´ens presentava davant´t uns puja baixa bestials,crec recordar tres,que nomes de veure-ho que els teníem que enfilar s´n va engolir la saliva</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">Un cop passat aquest mal glop.ja veien la famosa torre metereològica del Puig.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">La tornada va ser més fàcil,més planera i baixada rapida,a tres quarts d´una ja estaban rentan les bicis per la propera sortida.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">Dades GPS:</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">Temps en moviment: 3,42 hores</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">Detingut: 57,27 ( van fer fotos i una visita al dolmen )</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">Velocitat; 54,8</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">Km: 61,8 Km</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">Dades Sigma:</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;">Velocitat de mitjana . 17,79</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;"></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small; line-height: 14px; ">velocitat màxima: 58,54 km ( uffff quina baixada )</span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small; line-height: 14px; "><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small; line-height: 14px; ">I les fotos ( poca cosa de moment )</span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small; line-height: 14px; ">Que vagi be la setmana laboral,companys !!!!!</span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small; line-height: 14px; "><span class="apple-style-span"><span style="font-size: 9.0pt;line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family: Calibri;mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:black;mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:EN-US;mso-bidi-language:AR-SA">Lluis</span></span><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:black; mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US;mso-bidi-language:AR-SA"><br /></span><span class="apple-style-span"><span style="font-size:9.0pt;line-height: 115%;font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:#365F91;mso-themecolor:accent1; mso-themeshade:191;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US;mso-bidi-language: AR-SA">lluisvelazq</span></span><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%; font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font: minor-latin;color:#365F91;mso-themecolor:accent1;mso-themeshade:191;mso-ansi-language: ES;mso-fareast-language:EN-US;mso-bidi-language:AR-SA">uez.<span class="apple-style-span">@gmail.com</span><span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:black; mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US;mso-bidi-language:AR-SA"><br /></span><span style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font:minor-latin;mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font: minor-latin;mso-hansi-theme-font:minor-latin;mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US; mso-bidi-language:AR-SA"><a href="http://www.google.com/url?sa=D&q=http://picasaweb.google.com/lluis.btt&usg=AFQjCNEQeXdLe1hQwO9u2MQYeSiHl8Vbuw" target="_blank"><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif"; color:#0000CC">http://picasaweb.google.com/lluis.btt</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%; font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font: minor-latin;color:black;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US; mso-bidi-language:AR-SA"> </span></span><span style="font-size:9.0pt; line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:black;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: EN-US;mso-bidi-language:AR-SA"><br /></span><span style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font:minor-latin;mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font: minor-latin;mso-hansi-theme-font:minor-latin;mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US; mso-bidi-language:AR-SA"><a href="http://www.google.com/url?sa=D&q=http://groups.google.com/group/bttgirona&usg=AFQjCNHbn_wAsiHCPwKLuFj3aVyBO3xu3w" target="_blank"><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif"; color:#0000CC">http://groups.google.com/group/bttgirona</span></a></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px; "><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px;"><br /></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;line-height:115%;font-family: "Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-language: ES;mso-bidi-font-weight:bold">Novetat doncs si,</span><o:p></o:p></p>Lluíshttp://www.blogger.com/profile/07378576044974973319noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-37941892757034177642010-11-15T23:38:00.004+01:002010-11-15T23:44:31.319+01:00Gps MAN !!!<div>Hola companys </div><div>Ahir tocava sortida dominguera i vaig pedalar una estona en companyia de en Joan.</div><div>Com ningú semblava interessat en fer aquesta ruta ( 52 km ) van quedar a les 08,30 hores davant de la gasolinera de Santa Eugènia punt de sortida inicial de la ruta.</div><div>Era un dia fresquet,molt as-solejat i amb una visibilitat molt bona ,mireu la claredat de algunes de les fotos que van fer. </div><div>La ruta en principi no semblava gaire difícil doncs ja la havien fet en varies ocasiones amb la resta dels companys.</div><div>Aixi que, un cop carregada la ruta als nostres GPS. ( el meu ) i el de en Joan. Sí, també s'apuntat a la família dels Legend HCX de Garmin. ( ja som quatre al grup que portem aquest models ) van enfilar aquesta sortida tots dos solets.Però vet aquí una d'aquelles tonteries que fa un al no preparar amb suficient antelació la ruta .Resulta que en Joan no portava el mateix track que jo doncs a la carpeta que en va passar en Dani ( hi havia uns quant de sant climent d´amer ) i el que jo li vaig passar a en Joan no era el mateix que el meu.</div><div>Totàl,que res de res quan van arribar al punt calent zigis i zagas a la ruta ja ens havien perdut o liat depèn com vulgueu imaginar .ostres Joan ??crec que es per aquí,anem per aquí ,doncs no ¡!! No hi ha sortida,està tallat!!! Apa a recular i provaren per allà.</div><div>Una cosa es ben certa companys,no tingueu po de venir amb nosaltres,al final sempre ens hi sortim del embolic.Això es falta de pràctica com tot,ja,ja,ja.</div><div>Desprès de fer el àpat pertinent baixada ben a prop de la falda de sant grau per tornar a agafar carril bici i cap a Girona que m'enamora.</div><div>Nota curiosa de la ruta ,van trobar gossos deslligats ,menys mal que teníem l'amo a prop i ens van donar la seguretat al pas de la seva casa,conills i un cérvol,si va passar per davant nostre.</div><div>D'On diantre ha sortit aquest animal,.que jo sàpiga no hi ha cérvols per aquests indrets no ??</div><div>O potser s'escapat d'alguna granja no ?</div><div><br /></div><div>Ens veien al sopar a veure si aquí passem un bona estona entre amics i amigues.</div><div>Una salutació i petons de en:</div><div>Lluís</div><div><br /></div><div><span class="apple-style-span"><span style="font-size: 9.0pt;line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family: Calibri;mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:black;mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:EN-US;mso-bidi-language:AR-SA">Lluis</span></span><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:black; mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US;mso-bidi-language:AR-SA"><br /></span><span class="apple-style-span"><span style="font-size:9.0pt;line-height: 115%;font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:#365F91;mso-themecolor:accent1; mso-themeshade:191;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US;mso-bidi-language: AR-SA">lluisvelazq</span></span><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%; font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font: minor-latin;color:#365F91;mso-themecolor:accent1;mso-themeshade:191;mso-ansi-language: ES;mso-fareast-language:EN-US;mso-bidi-language:AR-SA">uez.<span class="apple-style-span">@gmail.com</span><span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:black; mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US;mso-bidi-language:AR-SA"><br /></span><span style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font:minor-latin;mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font: minor-latin;mso-hansi-theme-font:minor-latin;mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US; mso-bidi-language:AR-SA"><a href="http://www.google.com/url?sa=D&q=http://picasaweb.google.com/lluis.btt&usg=AFQjCNEQeXdLe1hQwO9u2MQYeSiHl8Vbuw" target="_blank"><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif"; color:#0000CC">http://picasaweb.google.com/lluis.btt</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%; font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font: minor-latin;color:black;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US; mso-bidi-language:AR-SA"> </span></span><span style="font-size:9.0pt; line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif";mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:black;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: EN-US;mso-bidi-language:AR-SA"><br /></span><span style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font:minor-latin;mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font: minor-latin;mso-hansi-theme-font:minor-latin;mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:EN-US; mso-bidi-language:AR-SA"><a href="http://www.google.com/url?sa=D&q=http://groups.google.com/group/bttgirona&usg=AFQjCNHbn_wAsiHCPwKLuFj3aVyBO3xu3w" target="_blank"><span style="font-size:9.0pt;line-height:115%;font-family:"Arial","sans-serif"; color:#0000CC">http://groups.google.com/group/bttgirona</span></a></span></div><div><br /></div><div><br /></div>Lluíshttp://www.blogger.com/profile/07378576044974973319noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-61772506933632828812010-11-02T00:13:00.001+01:002010-11-02T00:15:05.046+01:00CICLOTURISME TOTAL<div>La setmana passada vaig tenir la oportunitat d'anar a veure el circ a Girona ( el Raluy ) i en va impressionar molt,estaba ple, inclòs van tenir que afegir cadires adicionals de fusta , doncs estava l'aforament ple, a vessar .Era el primer dia de funció,més econòmic i vaig veure i comprovar in situ l´,il-lusió , esforc i dedicació amb el que fan les diverses funcions aquests artistes .</div><div>Explico aquesta historia per que vaig veure en un moment determinat quant aquests magnífics professionals que el únic que volen es entretenir i fer passar una bona estona a més de fer riure als més menuts i no tan menuts quan no ,els hi surt la funció al primer cop. Sense perdre un ànim de riure a les seves cares el torna'n a intentar i si a la segona vegada els hi sur bé.</div><div>Dic aixo per que a vegades intenten fer o planificar rutes i surtin petites incidències,o millor dit despistes involuntaris d'un servidor .La setmana passada van intentar fer la ruta d'avui però vet aquí un despistat que quan començaven a pedalar es va assabentar de que no hi havia transferit correctament la ruta al GPS.Al final van tenir que improvisar i fer una ruta alternativa a la planificada però clar jo ja tenia el mal regust de no fer el que volia fer.</div><div><br /></div><div>CICLOTURISME TOTAL,</div><div>Ara si,el passat dissabte,tard com darrerament faig vaig penjar una sortida per fer avui dilluns,es tractava de tornar a intentar a fer la ruta original del Wikilic que passava per un bon grapat de pobles del Baix Empordà. Ruta batejada com a Celrà-Madremnaya-Font Picant-La Bisbal-Celrà.</div><div>Finalment nomes eran dos ,jo mateix ( lluis ) i en Joan ,ja que prèviament alguns van sortir el passat dissabte en una sortida més suau.</div><div>La ruta d'avui constava de 61 Km teòrics ( 66 reals al meu Km ).Inicialment van quedar com sempre darrerament a les 08,30 puntuals a Fontajau,carreguen les bicis i cap a Celrà ( Deixem el cotxe aparcat a la gasolinera abans d'entrar-hi a la població ).I comencem tot plegat a fer milles i milles de camins ,corriols i molta però que molta carretera i es que la ruta era pràcticament en plan cicloturisme.De Celrà cap Juià i d´áqui cap a Sant Martí Vell,més camins,trepijgem el poble de Monells-Madremanya i alto aquí be el més difícil desviament per anar a veure la Font Picant ( de Madremanya ) tot baixada fins arribar al corriol i la Font,tastar l´aigüa i a pujar el que habían baixat.No va ser difícil,pensaven que ens costarien més però no va ser així i van pujar fins arribar a la carretera una altre vegada. D'aquí fins a Cruïlles i a travessar La Bisbal.</div><div>Ja havien passat uns quants pobles i encara ens quedaven uns quants més per visitar.De La Bisbal tot va ser un passeig pel camí de terra voreja'n el riu Daró fins que passat uns 7 km aprox. van agafar el trencant cap a Fonolleres i d'aquí a Parlavà.Ja portaven uns 50 km aprox. i les cames em tremolaven,al menys a mi que a la pujada ( potser L única d'importància del tot el trajecte ) a la alçada de Foixà ja en costava molt pedalar.Mé corriols i camins fins arribar a Flaçà,estaban aprop de Celrà,els darrers km es van fer pesats ,per`ja estava fet havien aconseguit acabar la ruta original.</div><div>La ruta en general es pot fer be,es pot mirar d'escurçar per que no sigui tan llarga però n'hi ha de paisatges ,praderes,molt macos de veure,a més es pot parar per fer un cafè ( Mun ) als innumerables pobles que van travessar.</div><div>Potser més endavant planifiquen una ruta alternativa per que vingui més gent,val la pena.</div><div>Salutacions companys i alguna petita foto.No he fet gaires,per no enraidir gaire L'expedició.</div><div>Lluiset</div><div><br /></div>Lluíshttp://www.blogger.com/profile/07378576044974973319noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-40273235833669494092010-11-01T23:57:00.000+01:002010-11-01T23:58:41.105+01:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzERe8qOgWy_VtN7EaVTxopf1hU4STS25zVFnBjo6NclLpvtcFWxtgFBkt8te94LI01FXs9tRcrs9nyV19qCBOSt3DOmCX_HViGQMikj-HSPTrWhxohRZHUAEtoEHIoMhEbo-AGuQWtdI/s1600/DSC_0002.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left; CLEAR: both" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzERe8qOgWy_VtN7EaVTxopf1hU4STS25zVFnBjo6NclLpvtcFWxtgFBkt8te94LI01FXs9tRcrs9nyV19qCBOSt3DOmCX_HViGQMikj-HSPTrWhxohRZHUAEtoEHIoMhEbo-AGuQWtdI/s320/DSC_0002.JPG" /></a> <br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAytTOR0IpX7k319xcpZY2OS3IgiAORkYq45GwHwhJj93xxGDjCeTBgceXCMjYx3_QYYlkxAfGlr_j6n7XTJEtqeQ9tvqtk4Ak7uIb79GiwmMSunNwv8pzSscb9VAlioGNbGzSgps9JnU/s1600/DSC_0004.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left; CLEAR: both" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAytTOR0IpX7k319xcpZY2OS3IgiAORkYq45GwHwhJj93xxGDjCeTBgceXCMjYx3_QYYlkxAfGlr_j6n7XTJEtqeQ9tvqtk4Ak7uIb79GiwmMSunNwv8pzSscb9VAlioGNbGzSgps9JnU/s320/DSC_0004.JPG" /></a> <br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHiad01q6fTt1PEWMd4ew-Y2Odmgw3S1zsT9mHhyzTc4IWidNGx6-FfCuKcZewk-e6UwT3p5CFtcYIFdwH1vP16n0et7Dhiga2LxHIWHalibsvYkpHCMaK0IqXMLKBgIUcFXB8hvUmtsE/s1600/DSC_0006.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left; CLEAR: both" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHiad01q6fTt1PEWMd4ew-Y2Odmgw3S1zsT9mHhyzTc4IWidNGx6-FfCuKcZewk-e6UwT3p5CFtcYIFdwH1vP16n0et7Dhiga2LxHIWHalibsvYkpHCMaK0IqXMLKBgIUcFXB8hvUmtsE/s320/DSC_0006.JPG" /></a> <br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9PIZPVuVc171sxZGc4WGUG1OMdww61FT__CZHbddHaPnv-fh49kxx7WFeityfE5a40IOAzOnC1iOpvfjIdK6NDXmQ6VH1TNyO78xAvpUvXDwRp7T8IX7W0Q2Pq61wKjGXgbqG8doeDqI/s1600/DSC_0007.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left; CLEAR: both" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9PIZPVuVc171sxZGc4WGUG1OMdww61FT__CZHbddHaPnv-fh49kxx7WFeityfE5a40IOAzOnC1iOpvfjIdK6NDXmQ6VH1TNyO78xAvpUvXDwRp7T8IX7W0Q2Pq61wKjGXgbqG8doeDqI/s320/DSC_0007.JPG" /></a><div style='clear:both; text-align:LEFT'><a href='http://picasa.google.com/blogger/' target='ext'><img src='http://photos1.blogger.com/pbp.gif' alt='Posted by Picasa' style='border: 0px none ; padding: 0px; background: transparent none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: initial; -moz-background-origin: initial; -moz-background-inline-policy: initial;' align='middle' border='0' /></a></div>Lluíshttp://www.blogger.com/profile/07378576044974973319noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-9084217867286568802010-04-19T20:42:00.004+02:002010-04-19T20:55:59.937+02:00L'any de la nevada... any de la cremada?<div style="text-align: justify;"><span style="font-family:trebuchet ms;">D'aquí a uns anys explicarem als més jovenets on erem el 8 de març de 2010. Si més no, on erem la tarda d'aquell dia. Uns, bloquejats a casa seva. D'altres, a la carretera pensant si abandonar el cotxe i anar caminant fins alguna banda on els hi donéssin refugi o quedar-s'hi a dormir. Molts, al final, a casa sense llum. Clar que des del govern no deixaven de dir que la situació, excepte pel que fa a la llum, estava perfectament controlada i normalitzada. "Potser algun nucli aïllat pot tenir petits problemes que seran resolts en les properes hores", deien. I això, els que erem a la carretera sense poder moure'ns, o a casa d'amics que ens havien recollit, o sense saber on eren els parents per que tampoc funcionava el telèfon, ens tranquilitzava (hi ha cert sarcasme en la frase que no se si tothom haurà sabut copsar). L'endemà mateix, però, ens ho van explicar tot: la culpa era de les elèctriques, d'Endesa en particular, que no havien previst els efectes de la nevada. "Això ho pagaran", van assegurar. I es va muntar una comissió, i un ple extraordinari, i tal. No hi feia res que l'endemà la C65 encara estés tallada, o que obrissin l'AP7 sense preocupar-se si l'havien obert els francesos. La culpa era dels pals de la llum que havien caigut. El fet que ningú hagués previst que calia fer en cas de caiguda d'un pal de llum no era culpa del govern. Era de les electriques!. I ho pagarien, segur! El fet que el pla NEUCAT en realitat fos el pla EQUIVOCAT quedava clarament excusat per la pèssima actuació de les elèctriques!. Val a dir que la televisiva monja del Polònia ho tenia més clar: la culpa era de les farmacèutiques, que mercès a la neu i la manca de llum veien incrementat el nom d'accidents i, en conseqüència, el seu negoci.</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Els boscos també van rebre, com hem pogut veure tots. Això tampoc era culpa del govern, era dels propietaris que no els cuidaven. I els camins van quedar tallats, i per segons quines zones el trànsit es va fer impossible... però tranquils, que abans de l'estiu estaria tot arreglat. Algú, en el seu moment, ja en va fer una </span><a style="font-family: trebuchet ms;" href="http://websavelo.blogspot.com/2010/03/btt-impossible-consequencies-de-la.html">crònica de les seves experiències</a><span style="font-family:trebuchet ms;">.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Ha passat més d'un mes des de llavors. Les </span><a style="font-family: trebuchet ms;" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7j28PKQPiOevXGhzwNU7PgmDEWK4kABRLKRkEBL1zcQDL2LEWP1q0_fy_sR6tkoF_QvQ6-civkZRSBEbmB09eGjzSGu4RgPdda7IxHlbRrNZgjAayhCk5w6OZUblfTWqq575UjXqqV65I/s1600/IMG00183-20100418-1220.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7j28PKQPiOevXGhzwNU7PgmDEWK4kABRLKRkEBL1zcQDL2LEWP1q0_fy_sR6tkoF_QvQ6-civkZRSBEbmB09eGjzSGu4RgPdda7IxHlbRrNZgjAayhCk5w6OZUblfTWqq575UjXqqV65I/s320/IMG00183-20100418-1220.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461923685286211298" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">"elèctriques" van fer venir grups electrògens de mitja Europa, i grups de treballadors de arreu. Els restaurants en van fer un petit agost, amb les colles que s'hi quedaven a dinar. El cotxe de la primavera era una furgoneta, o un 4x4, amb porta-equipatges a dalt i una o dues escales. Des d'helicòpters es van tirar cables i va tornar la llum. Un xic en precari, amb pals de fusta i empalmes fets amb poc més que cinta aïllant.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Aquest cap de setmana alguns van pujar a </span><a style="font-family: trebuchet ms;" href="http://picasaweb.google.com/lluis.btt/RutaASantaBarbara">Santa Bàrbara</a><span style="font-family:trebuchet ms;">. Bàrbara experiència, intentar trobar els camins desfets! Ningú s'hi ha acostat. Potser eren privats? Potser eren de les elèctriques? O eren les farmacèutiques?.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Algú dirà que Santa Bàrbara queda lluny, al mig del no res. Potser. Però i l'anella verda de Girona?. Identificada com a SL-C3 i marcat com a tal, i publicitat alegrement per les autoritats en el moment d'obrir-lo? Entre les Pedreres i Sant Daniel està completament intransitable. I això que alguns aficionats a baixar amb la bicicleta diguem de manera no massa convencional ho havien arreglat, posant-hi salts i peraltant revolts (una magnífica feinada). Les fotos són del seu estat a 18 d'abril. Quan trigaran a estar nets?</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Ja no dic res de les Gavarres. Bé, sí: pregueu per la seva ànima, i guardeu-ne les fotos que teniu, que després dels focs d'aquest estiu serà l'últim que ens en quedarà.</span></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-29033400315088181932009-09-22T20:08:00.005+02:002009-09-22T20:31:04.932+02:00A rebentar!<div style="text-align: justify;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Ja fa un xic de temps que no hi ha crònica, o sigui que s'ha d'aprofitar el retorn a l'activitat per reactivar el bloc. Els nens tornen al cole, i les criatures agafen les bicis. Observi's la diferència entre nen, que afecte al sexe i l'edat, i criatura, que és de sexe i edat indefinida (que no vol dir ni indiferent ni inexistent).</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Ja es veu el camí que pren aquesta crònica: el de les divagacions habituals que no porten enlloc... o sí?</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El cas és que diumenge, a les 9 de </span><span style="font-family:trebuchet ms;">la matinada, una colla de 14 criatures estaven amb les seves bicis a Fontajau, preparant-se per una pedalada de 26 km a fer en 3h45'. Una criaturada, vaja!. A algú se li havia acudit agafar el wikiloc i vinga, som-hi, "talla i enganxa". I ningú s'havia mirat que la sortida del wikiloc no era a Girona, si no a Bescanó.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Calia, doncs, arribar a Bescanó. Abans, però s'hauria de fer esment que de les 14 criatures presents dues disposaven de cromosomes XX, mentres que la resta tenien cromosomes XY. També s'hauria de remarcar que no es va fer cap anal·lisi al respecte i que la composició cromosòmica es basa en la simple observació visual dels exemplars. En l'espera i les presentacions una unitat mòbil de TV3 ha fet acte de presència, però no tenia cap relació amb la sortida (afortunadament).</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">La ruta prevista hauria de ser una repetició de la descrita el <a href="http://bttrus.blogspot.com/2008/03/improvitzaci-total-i-absoluta.html">17 de març de 2008</a>, però les coses, després d'una llarga parada, no sempre van com es pretenia. La primera part, camí de Sant Gregori, no ten</span><span style="font-family:trebuchet ms;">ia cap secret (ni de fet cap de les altres). Només un petit detall: una pedalada popular ens barrava el pas. Però res, els X30Y12 (per la composició cromosòmica diferencial de la colla) no es podia aturar davant aital tanca humana i, obviament, la va superar. Clar que un element extrany de quatre rodes i gran soroll no s'ho va agafar massa be, i insistia en que anàvem en la direcció equivocada. Un cop més no es va fer cas als consells dels savis i la pedalada continuava.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Aquí la cosa ja es veia que havia de complicar-se: una primera rebentada provocava una primera aturada... que després es repetiria, es repetiria i es repetiria (sí: es repetiria 3 cops més).</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Fins Sant Pere cap nou problema, tret de la salutació "cordial" amb uns caçadors molt ben armats (em refereixo a armes de foc, que sempre estem igual!). Un petit piscolabis, amb pistatxos -també coneguts com a festucs- i plàtans per refer-se i apa, tornem-hi.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Clar que aquí la cosa es començava a desmadrar, i en lloc d'anar per l'esquerra -sense connotacions polítiques- alguns van prendre el camí fàcil de la dreta -in</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh4.ggpht.com/_6H4DdQDYqaI/SrY8qaoERdI/AAAAAAAALcs/xxvkW1mZ-hc/s912/DSC_0055.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 247px; height: 165px;" src="http://lh4.ggpht.com/_6H4DdQDYqaI/SrY8qaoERdI/AAAAAAAALcs/xxvkW1mZ-hc/s912/DSC_0055.JPG" alt="" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">sisteixo, sense connotacions polítiques-. L'operació rescat v</span><span style="font-family:trebuchet ms;">a prendre el seu temps. Uns trets solitaris van fer pensar el pitjor, però al final la colla es va reagrupar.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Una petita pujada, unes quantes arrels i una nova explosió. Aquest</span><span style="font-family:trebuchet ms;">a vegada no era cap tret. Un especialista en rebentar cobertes la rebentava de manera espectacular, i només el savoir faire del sanitari oficial de la colla que va fer un embenatge compressiu sobre la cobertavan permetre continuar endavant. Clar que la roda estava malferida, i en arribar a la carretera 4 elements es van separar del grup per anar tornant "ràpidament" i sense complicacions cap a la civilitazació. L'embenatge compressiu, però, es movia i va caldre una cura d'urgència que va venir seguida d'un salt de cadena... Un drama.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Uns quilòmetres més endavant una nova trobada amb la colla que havia seguit la ruta i que havien anat més ràpid en no tenir problemes: un vulgar clau de carretera (no, no és el que penseu) havia rebentat la roda.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">I encara quedaria una altra rebentada. I sort que es va acabar la ruta: els 26 km inicials s'havien doblat, i el temps, superat. Endavant, que anem a més!<br /><br />Eps!: oblidava que el darrer en rebentar ha penjat algunes <a href="http://picasaweb.google.com/lluis.btt/SantPereSestronques4">fotos</a>!<br /></span></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-83617922282900466362009-06-02T23:20:00.008+02:002009-06-03T20:28:44.259+02:00Falta molt?<div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> - Quan falta?<br />- Quan arribarem?<br />- No esmorzeu mai, vosaltres?<br />- Tinc gana!<br /><br />Si, ja sé que aquestes preguntes/demandes poden semblar infantils... però qui no les ha sentit o utilitzat en alguna de les sortides en bicicleta?<br /><br />N’hi ha d’altres més específiques de les pedalades:<br />- Quants quilòmetres portem?<br />- Quants quilòmetres hem fet?<br />- Quin desnivell hem fet?<br /><br />Les dues primeres, sobre el quilometratge, ja fa temps que estan resoltes per a la gran majoria: gairebé tots disposem d’un comptequilòmetres calibrat a ull per a cadascú que ens dona una idea aproximada del que hem fet. Com que no quadren mai, ens dona motiu de conversa de tant en tant i ja n’assumim l’error.<br /><br />La pregunta del desnivell és més peluda, entenent pelut com a sinònim de complicat. Resulta que en temps, això no es comptava. O si es comptava era només per dir l’alçada (o altura, que em sembla que són coses diferents però que no he arribat mai a distingir) a la que s’havia arribat. Si es treballava un xic més es podia dibuixar la ruta sobre un mapa i, manualment, anar comptant les corbes de nivell i anar sumant. De negrets (en el ben entès que els negrets als que es refereix l’expressió, i sense ànim de ser racista, altres problemes tenien que no fós comptar desnivells). O de xinos (per què les feines tedioses i pesades se suposa que els han de fer gent de colors diferents als nostres?). Ara, però, la qüestió sembla que hauria de ser més fàcil de resoldre: els GPS fan aquesta feina... o no?<br /><br />M’explicaré: com tothom sap, un GPS és un sistema miraculós <a href="http://www.gps.gov/spanish.html">patrocinat per l’exèrcit dels Estats Units de (Nord)Amèrica</a>, i en conseqüència pel gloriós poble (nord)americà que permet posicionar-nos en 3 dimensions a l’espai. Això del 3D no ha de ser una cosa moderna: és el nostre estat natural. El problema està en l’exactitut de l’artefacte: de l’ordre -mai del tot aclarit en funció de les fonts- de més/menys- 4 metres. Això vol dir que, en cada moment, les coordenades que ens indica poden estar 4 metres a la dreta d’on estem realment, 4 metres a l’esquerra, 4 metres endavant, 4 metres enrera, 4 metres amunt o 4 metres avall. O sigui, podem estar a casa del veí del costat, al carrer, al pis de dalt o al de baix. I això per a cada punt que registra el GPS!<br /><br />Per a l’ús habitual, això no és problema. Però quan es vol calcular el desnivell acumulat... quan sabem si sóm al pis de dalt o al pis de baix? I si ara diu que sóm al pis de baix, i 2 metres més endavant diu que sóm al pis de dalt? Quin embolic, no?<br /><br />Això vol dir que haurem de tractar les dades, de polir-les, que és una manera fina de dir “manipular-les”.<br /><br />Per posar un exemple real, agafem una ruta realitzada pel Celré el dia 31 de maig. Agafem aquesta ruta, passem els valors llegits pel GPS a un full de càlcul, anem calculant desnivells entre dos punts consecutius i anem sumant els casos en el que el desnivell és superior a 0. Doncs bé, el resultat és de <span style="font-weight: bold;">962</span> m de desnivell. Ostres, quina ruta!<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqmhNOyLNheShKVdUMbnULVwjls4o_nzCaP_ntFRuLCwFum2m6JmOed1e9sYRTLfCcU3KPXpIMC2xkYWcxTIDtMDp-QTrj2TH0tCCmrHbzW-jI_QuvFi-7JKXOwnKu-jEafXVxeeutRdW2/s1600-h/20090530+Celre+IBP.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 204px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqmhNOyLNheShKVdUMbnULVwjls4o_nzCaP_ntFRuLCwFum2m6JmOed1e9sYRTLfCcU3KPXpIMC2xkYWcxTIDtMDp-QTrj2TH0tCCmrHbzW-jI_QuvFi-7JKXOwnKu-jEafXVxeeutRdW2/s320/20090530+Celre+IBP.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342846247710868258" border="0" /></a><br />Però suposem que el GPS registra valors erronis, i ens inventem una correcció. Pot ser una mitjana mòbil, de manera que es tregui una mitjana de l’alçada de n punts, la qual cosa ens marcarà una tendència, i tornem a fer el mateix càlcul anterior. Què passa? Suposem una mitjana mòbil de 4 punts. En el cas estudiat, ens dona un desnivell acumulat de <span style="font-weight: bold;">655/656</span> m (la diferència la comentaré més endavant). I per què 4 punts, i no 6? Doncs amb 6 el desnivell és de <span style="font-weight: bold;">601/603</span> m. Quin dels 3 (5) valors és el correcte? Històricament jo he utilitzat el dels 4 punts, però no tinc cap raó lógica per donar-lo com a bo.<br /><br />Però hi haurà programes acceptats universalment que facin aquesta feina, no? Doncs per exemple hi ha el <a href="http://web.ibpindex.com/ca">IBP</a>, que ens diu que el desnivell acumulat en positiu és de... <span style="font-weight: bold;">784.72</span> m! Clar que això de posar decimals ja diu un xic que de matemàtiques van un xic peix, sobretot considerant la precissió i el marge d'error.<br /><br />Val a dir que el <a href="http://www.compegps.com/?detail=detail&opcion=1&lang=&prod=0">CompeGPS</a>, un dels programes que més s'està utilitzant darrerament, dona un desnivell de <span style="font-weight: bold;">644 m</span>, que s'aproxima al criteri de la mitjana mòbil de 4 punts. I si mirem l'admirat <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=413186">Wikiloc</a> el desnivell positiu que dona és de <span style="font-weight: bold;">633 m</span>.<br /><br />Ah, i les diferències en el desnivell seguint el mateix criteri. Resulta que el GPS guarda uns valors amb 5 decimals, quelcom totalment absurd quan la precissió de l’amidament és de menys de 4 metres! Clar que els americans van enviar una sonda a Mart i <a href="http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraftDisplay.do?id=1998-073A">van posar la distància en milles en lloc de quilòmetres</a>, o van <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/NATO_Bombing_of_the_Chinese_embassy_in_Belgrade">bombardejar “per error” l’ambaixada xinesa a Belgrad</a>.<br /><br />A que els que us plantejàveu comprar un GPS ara ho veieu tot molt més complicat? Doncs no us desanimeu: si no entreu en detall us aportarà moltes alegries, i només tindreu maldecaps si us pregunteu coses que van més enllà de l’enteniment humà. Però això queda per a l’apartat de filosofia, que de moment no és del tot operatiu.<br /><br />Per cert, la ruta en qüestió va coincidir en part amb el traçat de la <a href="http://www.cetig.cat/btt2009.htm">5a Cursa BTT del CETIG</a>, i completament amb la data tot i no estar prevista cap competència.<br /><br />- Falta molt?<br />- No, ja s'ha acabat<br /><br /><span style="color: rgb(0, 0, 153);font-size:78%;" >Nota de l'autor: Sí, ha estat un rotllo... però és que no sabeu com arriba a carregar que cada vegada preguntin sobre el desnivell (es manté l'anonimat del pesat, seguint la tradició de les cròniques, en el ben entès que pesat pot ser pesada, o viceversa)</span><br /><br /><br /></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-2795864331530054292009-05-11T20:23:00.002+02:002009-05-11T20:34:45.615+02:00Desfilada de moda<span style="font-family:trebuchet ms;">Quan arriba la primavera tot sembla més bonic. Els dies s'allarguen, els </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNcHi0vg9REKP7UmFWpePgw-IZrKEwErhXc7iv0GDv7vo5MdT5tOK5OMCSxnmYxkCqaNgcrvr0hbUX0Ee08wLxz7L_sKsDqu45GGY56d7e-uJdeQKd1Sp4_KwmE_AdjGV0PJG716XmK2HK/s1600-h/DSC_0073.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 268px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNcHi0vg9REKP7UmFWpePgw-IZrKEwErhXc7iv0GDv7vo5MdT5tOK5OMCSxnmYxkCqaNgcrvr0hbUX0Ee08wLxz7L_sKsDqu45GGY56d7e-uJdeQKd1Sp4_KwmE_AdjGV0PJG716XmK2HK/s400/DSC_0073.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334634422222196930" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">camps verdegen, tot floreix o comença a donar fruits. Sembla que tot llueixi més. I clar, a BTT Girona no podiem ser menys. Després d'un llarguíssim procés de decissió, un no tant llarg procés de disseny, el d'encàrrec i finalment el de producció ja podem lluir el nou uniforme de la temporada 2009-2010 (i a saber si 11, 12 i següents).</span><br /><br /><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family:trebuchet ms;">L'ocasió escollida no podia ser millor: la pedalada Girona-L'Escala, una sortida que ja va per la tercera edició i que ja està esdevenint un clàssic del mes de maig. I el dia, la inaguració de la setmana de <a href="http://www.gironatempsdeflors.net">Temps de Flors a Girona</a>, que es corresponia, a més (per a qui no ho sàpiga, que deu se majoria), amb el dia d'Europa. Hi ha d'altres efemèrides del dia, com el 3-0 del València al Madrid... clar que això només és mig set i la setmana anterior n'hi havien clavat un de sencer. Però a nosaltres, el fungol no ens diu res.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Doncs res, a lluir-la per L'Empordà, amb gran èxit de crítica i public. Va anar un xic justet: tot just el divendres, més al vespre que a la tarda, es van poder repartir. I el resultat va ser tan bo que ara ja s'està estudiant tota la línia de merchandising amb ulleres, portamondes, cascs... però be, això serà més endavant... o potser és fer volar coloms.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Ah, queda per agraïr el magnífic disseny d'en <a href="http://josenotario.com/index.php?page=btt-girona-com">Jose Notario</a> i la feinada de negociació d'en Lluís (sí, el <a href="http://picasaweb.google.com/lluis.btt/GironaLEscala2009">fotógraf</a> també és el cap de compres).</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Respecte al local triat per a la desfilada, les vores del Ter i la plana de l'Empordà, no hi ha res més a dir que les lloances ja conegudes (allò del "en un marco incomparable se presentó el nuevo equipamiento tanto masculino como femenino..." i veu de NODO). En total, uns 90 participants que van acabar la pedalada sense massa incidències, tret d'algú a qui l'excés de cel i dedicació ens l'ha acabat portant a l'hospital (cal esperar que tot acabi bé). La senyalització extraordinària va permetre que l'excés de cabal del Ter, que ens va barrar el pas a Sobrànigues, no fós cap impediment per arribar a destí. L'any que ve, més!</span><br /></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-34872799263167297182009-05-04T20:32:00.002+02:002009-05-14T22:41:40.353+02:00Des del Poste de Mata<p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal">De tant en tant, també toca fer comarques. Que si no s'ens acusa de centralisme (gironí, obviament). Aquesta setmana la proposta era sortir lluny... bé, anar fins al Pla de l'Estany. La visita, auspiciada per en Nat i proposada per la</href="http:><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 231px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg47yqCWBRBFr4pxAoLschDT-kVZaJyQLtDF8CPx4HtXz88zAC3xVW5rcF98-OLltdZj4aRwl26xhPVT_tpZRAJO-orxbK5ku1rxAVrqiip1LOv63HqRFUlDO1UjolurQdJ3e190DI398-Z/s400/20090503+Can+Ramio.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335749690376404114" border="0" /> Mun, ens havia de portar fins el Puig de Can Ramió, una ruta que, en sentit contrari al que haviem de fer, estava senyalada en negre per el centre BTT del Pla de l'Estany. L'hora havia quedat clara: les 9:30. Clar que, sense voler ser sexista... ehem. El cas és que a les 10 tocades (l'hora, vull dir) començavem a pedalar des del Poste de Mata cap a muntanya. En un primer moment les coses semblaven fàcils, al menys pel que feia al grau de dificultat. El seguit de camins, corriols, opcions i desviacions feien, però, que la desorientació del guia fés necessari un cop d’ull a la cartografia del GPS. L’arribada a un senyal que marcava una ruta en BTT com a negre ja feia preveure cert patiment... que no arribaria fins més endavant.</p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal">Pel camí, una parada a Cal Sereno, on els estadants ens van oferir “Peace & Love”, ens van fer <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh6.ggpht.com/_6H4DdQDYqaI/Sf2o2Ti_6MI/AAAAAAAAJCQ/QBk1dOUPGOk/s800/DSC_0025.JPG"><img style="margin: 0pt 10pt 0px 0px; display: block; text-align: left; float: left; cursor: pointer; width: 266px; height: 178px;" src="http://lh6.ggpht.com/_6H4DdQDYqaI/Sf2o2Ti_6MI/AAAAAAAAJCQ/QBk1dOUPGOk/s800/DSC_0025.JPG" alt="" border="0" /></a>alguna foto, ens van explicar els plans urbanístics de la zona i ens van indicar l’estat d’una font pocs metres més enllà. Pocs metres, però en pujada: la font de <st1:personname productid="la Bora. L" st="on"><st1:personname productid="la Bora." st="on">la Bora.</st1:personname> L</st1:personname>’objectiu de la ruta no era, però, la font, si no el mirador de dalt de tot i clar, per això s’havia de continuar pedalant.</p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal">Dalt de tot (o per ser més exacte, al Puig de Can Ramió), la vista era meravellosa, amb un dia claríssim que posava als nostres peus un paisatge que no ens mereixem... però que tenim ben a prop, què carai!. Una oferta: “quereih unoh pihtashoh?”, anava oferint ressaladament un dels membres de l’expedició. Ni cas. I això una i altra vegada: “quereih unoh pihtashoh?”, repetia. Res, cadascú a la seva “son buenoh pa la prohtata!”... “ostres, a veure aquests pistatxos?”. A veure: o hi ha molta por amb el comportament d’aquest òrgan, o hi s’aplica allò de val més preveure que curar. El cas és que els festucs en qüestió (l’origen geogràfic dels quals va ser motiu d’un intens debat) van durar el temps justet de despellofar-los.</p><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggs0IlJham1ZCQfxHcOKS1twZ3BkCYiDs5QwC6OMjVY6CEqwwx6ihWb9AnoCv-iJVJhQlRHNDkbIuHiNM9T0MnOsHf7Z47A3NrXPgx-1fTyyyZrzwnjgNYueTYw_wUoufo8uj1t2oQDm7Z/s1600-h/20090503+Can+Ramio+perfil.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 604px; height: 145px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggs0IlJham1ZCQfxHcOKS1twZ3BkCYiDs5QwC6OMjVY6CEqwwx6ihWb9AnoCv-iJVJhQlRHNDkbIuHiNM9T0MnOsHf7Z47A3NrXPgx-1fTyyyZrzwnjgNYueTYw_wUoufo8uj1t2oQDm7Z/s800/20090503+Can+Ramio+perfil.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335749986319989042" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal">Acabats els pistatxos, festucs i les ganes d’admirar el paisatge tocava iniciar la baixada. Per que si ets dalt un turó, el que esperes és això, no? Doncs no: cap amunt un tram més: el destí era Pujarnol. En un moment determinat es torna a presentar una disjuntiva: camí ràpid, curt i amb molt pendent o un xic més llarg i més suau. L’opció: el llarg. I suau o era, però també ple de fang!</p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal">Al final de la baixada, <a href="http://www.ddgi.cat/porqueres/poum/pdf/pdf_cataleg_masies/121_can_gelada.pdf">Can Gelada</a>, una masia molt ben conservada mantenint l’estructura original (res d’actualitzacions, tal com eren abans), magníficament arreglada amb flors i amb una simpàtica mestressa que molt amablement ens va explicar la història de la casa. Ara, però, no en parlarem.</p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal">Quedava la tornada cap a l’origen, un tram de la qual vam fer per la carretera de Rocacorba perseguint un cotxe que havia gosat avançar-nos.</p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal">El detall final: el pas per Miànigues, un poblet de Porqueres que val la pena de visitar.</p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;" class="MsoNormal"><a href="http://picasaweb.google.com/lluis.btt/RutaPuigDeCanRamio">Les fotos</a>, com sempre, d’en Lluís deixen constància de la història.</p>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-1155451949178642282009-04-05T11:24:00.000+02:002009-04-08T12:16:59.672+02:00L'era dels descobriments: un molí "nou" al Celré<div><div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">El Celré és una riera les meravelles de la qual, des del punt de vista de la bicicleta, ja hem explicat en nombroses <a href="http://bttrus.blogspot.com/search/label/Celr%C3%A9">ocasions</a>. Per això mateix no costa gaire engrescar-si i tornar-hi, especialment aquesta època de l'any en la qual mullar-se un xic els <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLi-0GfLiSQK83HiEJTIF_xzHjEg7egxVLIw0Rkqj1zoJIfsfwU3L0olB0bec5lOXkOd0hLaF9kJpgWL0IuAocl4bwUIseELHMBLLWKJrCuvw5iSUrA-LC8-IJVO4FWWPVMlsKKgY3Ds9d/s1600-h/20090405_Googleearth.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322256194621790786" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 166px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLi-0GfLiSQK83HiEJTIF_xzHjEg7egxVLIw0Rkqj1zoJIfsfwU3L0olB0bec5lOXkOd0hLaF9kJpgWL0IuAocl4bwUIseELHMBLLWKJrCuvw5iSUrA-LC8-IJVO4FWWPVMlsKKgY3Ds9d/s400/20090405_Googleearth.jpg" border="0" /></a>peus no fa cap por i les rieres solen portar aigua per les pluges pròpies de la temporada. Cal dir, però, que l'aigua dels rius només s'alimenta temporalment de l'aigua que cau, però el secret del manteniment del fluxe fluvial està en l'ompliment dels aquífers. I tot i les pluges d'aquest hivern, que han permès treure'ns del damunt les pors passades l'any passat per la sequera, no n'hi ha hagut prou per fer aflorar la capa freàtica a la superfície. Per aquest motiu no hi havia tanta aigua com calia esperar, tot i que als trams finals ja n'hem trobat i hem pogut remullar-nos un xic.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">La idea d'avui era fer una sortida curta, però això no ha d'implicar renunciar a l'exercici ni al divertiment: ja sabeu aquella dita castellana, em sembla que originària d'un tal Baltasar Gracián, que diu que "lo breve, si es bueno, dos veces bueno", que en això d'excusar-se pels incompliments els veïns de ponent en saben un bull... però no parlarem de política!. Doncs això, sense excusar-nos en la brevetat per justificar la insatisfacció... ai, que m'estic embolicant... Va, deixem-ho en que la ruta d'avui ha estat curta peró divertida i innovadora.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzinVIXjvuwG7GYqEdI8HqvPXSeJ6c41UVERndzaoBznQMz7v4etrWYF5-1UNWMmca3FGraP8jRX2ieZQ15zETGe-FNCZe-_oa9RXTFJC3itDhhQ_5EHW0tdexexJ4X2xHzr3AupSaMPSa/s1600-h/20090405_Perfil.gif.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322250071789231746" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 95px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzinVIXjvuwG7GYqEdI8HqvPXSeJ6c41UVERndzaoBznQMz7v4etrWYF5-1UNWMmca3FGraP8jRX2ieZQ15zETGe-FNCZe-_oa9RXTFJC3itDhhQ_5EHW0tdexexJ4X2xHzr3AupSaMPSa/s400/20090405_Perfil.gif.jpg" border="0" /></a>El punt de sortida, davant la Benemèrita (que per alguna cosa ha de servir aquella "fortalesa" passada de moda). Dos bicicletes, amb dos GPSs... un d'ells carregat amb cartografia urbana. Ehem... aquest no es va llegir el blog anterior, em sembla. La proposta inicial de fer unes pomeres té una contraproposta: baixar pel Celré (si heu llegit el primer paràgraf, ja ho haureu endevinat... suposo), però fent una versió d'aproximació curta. El truc està en arribar a Can Mascort, i des d'allà baixar cap al riu. Tot i algun tram compromès i comprometedor s'hi arriba sense massa dificultat. Després de la baixada cap al riu, una desil·lusió: no porta aigua. Això, però, i tal com ja s'ha avançat, quedarà solventat més endavant.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">D'altra gent ha tingut la mateixa idea, anar a gaudir del riu, però majoritàriament ho fan en sentit contrari... o erem nosaltres els que anavem contradirecció? La <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMhyphenhyphenYhqdJ5RSmD-nfTF9ztB6pvSQV2XUFPCDHkWoou-kfmcL-uLMleHnnUcXOPw4DHSPmyI8A43cslCEM1ujd4__Ttm-fb5qbS-BTav6ep0lz34HBmrASMRsj3yuAqcyVjTWSb33ErqcPG/s1600-h/PIC091.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322261561662716274" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 327px; CURSOR: hand; HEIGHT: 307px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMhyphenhyphenYhqdJ5RSmD-nfTF9ztB6pvSQV2XUFPCDHkWoou-kfmcL-uLMleHnnUcXOPw4DHSPmyI8A43cslCEM1ujd4__Ttm-fb5qbS-BTav6ep0lz34HBmrASMRsj3yuAqcyVjTWSb33ErqcPG/s400/PIC091.jpg" border="0" /></a>sorpresa del dia, la descoberta, ja l'havia anunciat fa un any en <a href="https://www.blogger.com/comment.g?blogID=1968270416718490783&postID=7095864911079223013">Josep</a>: finalment hem descobert les restes del molí que hi ha al costat del Celré, amb la seva resclosa en perfecte estat i la roda de molí en no tan bones condicions. Malhauradament el fotògraf oficial ha fet festa, i les fotos disponibles, fetes amb el mòbil, són de baixa qualitat...</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Ja de tornada a Quart la ruta s'havia fet curta. Però per això hi ha les rutes marcades del centre BTT, i un vol per darrera les instal·lacions esportives, amb una petita variant que ens ha portat per divertits corriols fins la vora de l'Onyar ha permès fer una ruta rodona (en realitat un xic de vuit). Això sí, encara hi ha hagut qui, sense fer cas de les punxes que amenaçaven al mig del camí, ha intentat convencer a l'arç que s'apartés. La planta ha restat en el seu estat natural, és a dir, vegetativa. Tot i així, en defensa pròpia, ha clavat una punxa a la roda de l'agoserat que volia ocupar el seu ecosistema. I és que, si volem sobreviure, hem de respectar les plantes... però això correspondria a la veta ecològica que no és objecte d'aquesta crònica.</span></div></div></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-17098841436690428182009-03-28T11:54:00.005+01:002009-03-28T12:39:54.990+01:00Satel·lits i altres estris<div style="text-align: justify;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Després del desconcert de la <a href="http://bttrus.blogspot.com/2009/03/sant-grau-lost-found-o-la-cronica-duna.html">pujada a Sant Grau</a>, i aprofitant el magnífic </span><a style="font-family: trebuchet ms;" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQMC6HNxXcjCctt8qZVcldqG1x1GCihAGxfZv2zcEnwxJbOtCeP6TU18DQ6Q6jIpkvrFpdfscPNtf40th8ykb1w5MtYaYdTIpssKZxskFMYIrYL2YH4uToLN1eFs0NYB8Ro5D6ejux1RNs/s1600-h/gps_logo.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQMC6HNxXcjCctt8qZVcldqG1x1GCihAGxfZv2zcEnwxJbOtCeP6TU18DQ6Q6jIpkvrFpdfscPNtf40th8ykb1w5MtYaYdTIpssKZxskFMYIrYL2YH4uToLN1eFs0NYB8Ro5D6ejux1RNs/s400/gps_logo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318191422915763394" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">temps d'aquest cap de setmana crec que ha arribat el moment de recuperar un escrit que feia temps que voltava i no s'acabava de concretar.</span><br /></div><div style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"><br />Quan ja fa cert temps el tema de la bicicleta de muntanya es va començar a posar de moda, hi havia una colla de ximplets que corrien per camins que havien conegut de tota la vida, en excursions que s'havien fet a peu o en cotxe. Per això feia falta algú que coneixés el terreny. Hi havia d'altres opcions, com llançar-se a l'aventura (i acabaves a un fondal sense sortida que implicava carregar la bici a l'espatlla -en el millor dels casos, si és que no quedaves envoltat de romagueres- per tornar cap amunt), o bé confiar en l'atrevit que carregava un mapa i deia que el sabia llegir. En aquest darrer cas, i si la compostura de l'entès era prou coratjosa fins i tot podia arribar a fer creure que no s'havia perdut quan en realitat no tenia ni idea d'on era (ho dic per experiència). D'aquesta manera, i amb el procediment de prova i error, s'anaven obrin noves rutes que en realitat ja existien però que calia lligar per poder-les gaudir amb la bici. D'aquesta manera es solventava el problema a nivell de grups individuals, la promiscuitat (en termes ciclistes, clar) dels quals feia que s'anessin fent intercanvis de coneixements i la base de dades del personal anava incrementant el nombre de rutes per fer. La participació en diferents curses i pedalades organitzades també donava als participants noves idees per anar eixamplant horitzonts.<br /><br />Va arribar un moment, però, que això no era suficient. Afortunadament van començar a sortir llibres amb propostes, i els consells comarcals es van animar a marcar rutes. En aquest punt internet ja era operatiu, i l'intercanvi d'informacions a través de la web també facilitava les coses. Descripcions de rutes van començar a apareixer per totes bandes, però el mètode era feixuc, i costava de mantenir l'esperit necessari per anar fent la feina de recopilació.<br /><br />El boom de les noves rutes, però, va sortir amb l'aparició dels <a href="http://iesgabrielciscar.org/tecno4/GPS/1_qu_s_un_gps_.html">GPS</a>. No el GPS del cotxe, amb navegador incorporat i que ens permet, posant una adreça, enviar-nos per paratges totalment desconeguts i per carreteres secundàries i/o direccions prohibides fins a destí. Els navegadors aquí erem nosaltres, que, calibrant un mapa, només haviem de seguir la línia que ens apareixia a l'aparell. Clar que també portava la seva feina, feina que després era difícil de compartir. Es podien guardar els tracks (que és com s'anomena una ruta en el llenguatge dels GPSs), però només els enviamem als amics. Aquests primers GPSs (ai, el meu estimat eTrex) tenien poca capacitat d'emmagatzematge, no tenien mapes i perdien la sensibilitat en zones encanonades o a l'interior dels boscos.<br /><br />Des d'aquell artefacte groc que només marcava una línia per on havies passat amb discontinuitats, fins ara ha passat poc temps, però molta tecnologia.<br /><br />L'aparició d'una nova generació de GPSs amb més sensibilitat va facilitar la precissió dels aparells. La disminució dels preus de les memòries va permetre incorporar mapes als GPS. Finalment, el gran boom: el <a href="http://earth.google.es/">Google Earth</a>, que posava a disposició de tot el mon una preciossíssima i precissíma base de mapes, actualitzats en el cas de Catalunya per l'<a href="http://www.icc.cat/web/content/ca/index.html">ICC,</a> que solventava el problema del calibrat previ. Quedava una cosa: d'on treiem les rutes? Què en feiem de les que teniem? Nou invent: <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/home.do">Wikiloc</a>, una plana web creada des de Girona i que va merèixer un premi directament del senyors de Google facilitava novament la feina. I com tot allò que és bo, sempre li surten imitadors: una plana calcada la trobem a <a href="http://www.everytrail.com/">Everytrail</a>, inclús amb algunes millores respecte a l'anterior... tot i que no és nostra!<br /><br />De programes per a manipular la <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO8Oor5BU1W6Yjus-C50Fwk3u286alLLcN_0m0scq7GwOd7qFDwUtFjMlNUcRevBOoLZ1t8zXGYrrQV-nB1oOsDAFFinnX9MR7WB8sy386-nfnadVQSVK10-9MgDxIelY2xMXkUu3jOIas/s1600-h/compegps.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 311px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO8Oor5BU1W6Yjus-C50Fwk3u286alLLcN_0m0scq7GwOd7qFDwUtFjMlNUcRevBOoLZ1t8zXGYrrQV-nB1oOsDAFFinnX9MR7WB8sy386-nfnadVQSVK10-9MgDxIelY2xMXkUu3jOIas/s400/compegps.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318191618701740050" border="0" /></a>informació n'hi ha de tot tipus, des del clàssic <a href="http://www.oziexplorer.com/">Ozi Explorer</a>, de pagament, passant pel <a href="http://www.gpstm.com/">GPS Trackmaker</a> (lliure, amb una gran amplitut de possibilitats pel que fa a compatibilitat de formats) o el <a href="http://www.compegps.com/">CompeGPS</a>, una altra iniciativa catalana amb un magnífic programari amb versions de prova per comprovar-ne les seves possibilitats, sense oblidar el <a href="http://www8.garmin.com/support/download_details.jsp?id=209">Mapsource</a> de Garmin i tota la cartografia vectorial que disposa. Com sempre, en aquest camp cal estar "al lloro" sobre la legalitat de les nostres actuacions. Per això val a dir que hi ha gent que s'ha entretingut a digitalitzar mapes, en una xarxa paral·lela a la de pagament amb la mateixa qualitat, si no més pel que fa a precissió, que els de pagament.<br /><br />Una observació: els aparells que es fan servir per anar per muntanya tenen poca cosa a veure amb els navegadors dels cotxes: no hi ha rutes predeterminades, tot i que si referències. És com tenir un mapa al davant i un dit que indica on ets. Només la preparació (o les rutes baixades d'internet) ens marcaran els camins. I al cap i a la fi, això és el que busquem...<br /><br />Per als que no els hi agradin els artefactes un GPS no deixa de ser un trasto més. Si t'agrada un xic remenar, és una font inacabable de sorpreses. Dibuixar camins sobre un mapa a la pantalla i resseguir-los, veure per on has passat, treure el perfil de la ruta que has fet i poder-la compartir amb els amics que no han pogut venir amb tú el mateix dia, però que hi poden anar un altre, compensa tot l'esforç que pot representar aprendre a fer-los anar... i que certament no és excessiu.<br /></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-47600004644771203042009-03-22T21:43:00.014+01:002009-03-23T23:07:21.003+01:00Sant Grau: Lost & Found o la crònica d’una pèrdua anunciada.<div align="justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqN4mvmprYMgpeU67avxo3BhyphenhyphenyyeNTipfaf2WLgI53sTz6ujLGCRPZ4bXnZtvVrSdrWrunT2GqALtHGoIXhkSX47nekXoZTYPiYlf4DophAFhRpWyZg21K96SzIhDdfOLv9j5RSVvVE-c/s1600-h/poster_lost.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316117126032434514" style="FLOAT: left; MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; WIDTH: 200px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 150px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqN4mvmprYMgpeU67avxo3BhyphenhyphenyyeNTipfaf2WLgI53sTz6ujLGCRPZ4bXnZtvVrSdrWrunT2GqALtHGoIXhkSX47nekXoZTYPiYlf4DophAFhRpWyZg21K96SzIhDdfOLv9j5RSVvVE-c/s200/poster_lost.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="FONT-STYLE: italic">D’haver tingut un GPS, hauria estat realment interessant veure després sobre el Google Maps per on carai hem acabat passant!!!</span><br /><br /><span style="FONT-STYLE: italic">Clar que, d’haver tingut un GPS, realment no hauríem passat per on ni sabem que si o no hem passat, doncs no ens hauríem perdut.</span><br /><br />Dit això.<br /><br />Eren les 9’30 del matí, tocades, i a l’estació de servei de Santa Eugènia (del Güell, emprant la nomenclatura correcta) érem 9: Lluis, Adrià, Notario, David, Jordi, Jan, Gencat, jo mateixa, i una nova incorporació, en Pablo que el pobre no sabia on s’havia ficat!<br /><br />A la pregunta, qui sap pujar fins a Sant Grau, tothom s’ha fet l’entès, i qui més qui menys tenia alguna idea de per on passar; a més, portàvem no una!! sinó dues guies de Btt per les Comarques Gironines, una d’elles signada fins i tot pel mateix Mr.!!, que no han sortit en cap moment de la motxilla ... intrèpids, ens va la marxa!!<br /><br />Però tot el que ve a continuació no hauria d'haver estat una sorpresa.<br /><br />De bon matí, pensant que potser algú havia enviat un missatge de darrera hora, he mirat el correu i la tragèdia estava anunciada:<br /><br /><span style="FONT-STYLE: italic">“Darrer minut: acabo d'arribar (1:05am) i no estic en condicions de pujar a Sant Grau (ni de llevar-me abans de les onze). A passar-ho bé. Jeiem”</span><br /><br />Upps!<br /><br />El primer gran què ha estat creuar el Ter. Per La Pilastre passava molta aigua, a l’alçada de Bescanó, passat el primer pont, tres quarts del mateix ... i bé, ja només ens quedava Vilanna i creuar per la carretera.<br /><br />En David ens deixa: ha d’anar a ajudar a un amic a fer un trasllat i torna pel mateix carril bici per on hem vingut. I és que hi ha gent que té seny i se les veu a venir...<br /><br />La resta, amb l’orientació que ens ha caracteritzat al llarg de tota la ruta, i un cop deixada enrere la fàbrica de Can Casademont, hem passat de llarg la cruïlla que entra a bosc a Constantins, i hem seguit per la carretera asfaltada uns 5 km més.<br /><br />Finalment algú ha dit que no anàvem bé i que el millor seria tornar enrere, expressió que val a dir que, al llarg del matí s’ha deixat sentit diverses, per no dir moltes, vegades.<br /><br />Arribats a Constantins i al final del poble dues pujades davant nostre: serà la de la dreta o serà la de l’esquerra .... uhhmmm!!!<br /><br />- A mi la de l’esquerra em sona més<br /><br />- .... doncs vale....<br /><br />Ni 100m, una cadena a terra marcant camí privat i un paisatge desconegut ha fet saltar el següent “crec que no anem bé, hauríem de tornar enrere...”<br /><br />(i mitja volta)<br /><br />La pols de terra seca surant a l’aire feia preveure que no érem massa lluny de la sorrera, i tot i que ens ha anat d’un pèl, hem trobat la cruïlla que, amagadeta a l’esquerra, comença a pujar cap a Sant Grau.<br /><br />S’ha acabat la carretera ampla i plana i malgrat el pendent no és molt dur, el caminoi és estret i el relleu demana més concentració. Tothom va pujant bé, alguns més endavant, altres més pausadament, però pinta bé. A algun il·lús/-a, se li passa pel cap que "això ja està fet”!!<br /><br />Primera gran decisió: Davant tenim un fort pendent dissuasori, a la dreta el camí puja més tranquil·lament i convida a agafar-lo. Com que som dèbils ens deixem seduir i fem tornar enrere a l’agosarat Adrià que, amb un coratge suprem, havia iniciat l’ascensió de la pujada que tota la resta havíem, voluntàriament, ignorart<br /><br />- Ei!! jo, ho recordava més dur, vols dir que anem bé?<br /><br />I la sensació és que ens movem direcció de tornada a Girona, i no amunt.<br /><br />A una parada de reagrupament algú aixeca el cap. <a href="http://lh6.ggpht.com/_6H4DdQDYqaI/ScZD_MGLvWI/AAAAAAAAIoI/GjNceCs9Waw/s640/DSC_0596.JPG"><img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 428px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px" alt="" src="http://lh6.ggpht.com/_6H4DdQDYqaI/ScZD_MGLvWI/AAAAAAAAIoI/GjNceCs9Waw/s640/DSC_0596.JPG" border="0" /></a><br /><br />- Mira!! Es veu la Senyera!! Sant Grau és allà dalt<br /><br />- si però ... no sabem si hi ha camí!<br /><br />- There’s always a way – salta en Jan que ja entén i parla de tot, i si cal barrejat.<br /><br />- què fem? Pugem per aquí?<br /><br />I vinga amunt!!<br /><br />Fins que, qui havia dit “jo ho recordava més dur”, comença a pensar que es podria haver guardat les paraules, posa el plat petit, puja el volum de la música, i decideix concentrar-se en les pedrotes que no deixen de topar-se amb la roda del davant, mentre la de darrera no para de derrapar sobre ella mateixa, pel terreny sec i pel fort pendent que ... a més a més.... nooooo s’acaba mai!!<br /><br />Comencen a aparèixer els peus a terra i la quasi impossibilitat de tornar a pujar a la bicicleta; hi ha massa pendent. Comença la llarga ascensió a peu ... i qui més qui menys intenta, quan el terreny ho permet, tornar a pujar a la bicicleta, valent-se fins i tot de l’ajut dels companys que l’aguanten per poder fer la primera pedalada. Un, dos, tres ... ara!! 50-100 metres... i plof!! Següent pedrota, peu a terra i el pulsòmetre a 192.<br /><br />- crec que caminaré una mica més ...<br /><br />I així, no se sap ben bé com, arribem en perpendicular a topar-nos amb la ruta nº5, i amb motos, quads i ciclistes que ja van de tornada.<br /><br />- que anem bé per Sant Grau???<br /><br />L’Adrià, en Jan i en Lluís van uns metres per davant i tiren milles.<br /><br />En Notario ha desaparegut. El darrer cop que algú l’ha vist s’havia anat a amagar darrera una verdissa .... Li haurà passat alguna cosa?<br /><br />- No em trobo gens bé, no sé què em passa – diu en Jordi tot pàl·lid.<br /><br />I ja tenim la primera pàjara!!<br /><br />Una barreta de xocolata, una estoneta assegut a l’ombra i en pocs minuts el recuperem.<br /><br />Però en Notario. On és?<br /><br />Sona un mòbil.<br /><br />- Ei Mun, que torno enrere, no puc més<br /><br />En Notario ha aparegut!!!<br /><br />Però el convencem que acabi de pujar i baixi per a ruta nº5.<br /><br />En Jordi que encara no les té totes i en Gencat que té un compromís per dinar decideixen acompanyar a en Jose. I amb això perdem 3 persones més.<br /><br />En Pablo i una present seguim fins a dalt i no triguem a trobar la darrera rampa. És la única cosa que no havia pogut oblidar del darrer i únic cop que havia pujat a Sant Grau fa més d’un any, doncs em va quedar gravada a la retina l’impacte que em va fer veure-la.<br /><br />Però hi posem ganes, mirem a la roda del davant, mai a la pujada, i amunt!!<br /><br />L’Adrià i en Jan són dalt fent honor a la Senyera. En Lluís prepara la càmara.<br /><br />Els cinc supervivents ens mengem un enorme sobao arribat directament de Santander – bonísssim!!! – fem la foto de rigor i, deixant de banda l’exploració del terreny, decidim baixar seguint la ruta marcada.<br /><br />Sense cap mes incident arribem a Girona passant per Sant Gregori.<br /><br />Algunes fotos </span><a href="http://picasaweb.google.com/lluis.btt/RutaCapASantGrau40Km#"><span style="font-family:trebuchet ms;">aquí</span></a><span style="font-family:trebuchet ms;">.</span></div>cosMUNologiahttp://www.blogger.com/profile/12309538823375261945noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-38547631190458968962009-01-25T17:53:00.006+01:002009-03-28T12:29:16.000+01:00Un xic de roadbook fora de temporada<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Sembla que la crisis ho avasta tot, fins i tot les sortides en bicicleta. Aquest any ha començat una mica desordenat i sembla que les sortides no s'acaben d'estabilitzar. Tot i així cada setmana n'hi ha, i aquest n'hi ha hagut, pel cap baix, dues de controlades. La light, del dissabte, amb final gastronòmic inclós (això és saber-ho fer be de bon principi... clar que de light passaran a heavy ben aviat) i la del diumenge.</span></div><span style="font-family:trebuchet ms;"><div align="justify"><br />La convocatòria comptava aquesta vegada amb una proposta que en Dani havia tret de internet, de la meravella del Wikiloc. Estava basada en la Roadbook que organitza el GEiEG cada any, sempre diferent. O sigui que cal dir la versió: la 2008. La feina de passar-la al GPS ja estava feta, per tant només calia seguir la ratlla i veure cap a on ens portava. Val a dir, per aquells que no han fet servir mai el GPS, que de vegades no resulta tan fàcil de seguir... al menys fins que no n'has agafat l'experiència necessària. La ruta pot contenir errors (o errors del que l'ha generat, en no borrar els trams en els que s'havia equivocat), el satel.lit pot tenir dèficits de cobertura en el moment de la gravació original o en el moment d'utilitzar-la o, simplement, hi ha corriols amagats que són difícil de veure si no s'està molt atent al track... i mentres es pedala no sempre és fàcil!</div><div align="justify"><br />La setmana semblava que havia <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiR1x46fxorSaIDCfzjC33BEKgBgD46aqgRI2JegwJ9SiN_fcUBpsXyU4UxR4BCGyICme9gxqLF4xLm45EgJoJjV7Fonoi11KfPZVG5iMkntFWNgWaBriwcaqx7kFXUuti52GI2VbU_e5_/s1600-h/20090124Roadbook2008.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295283147891260930" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 400px; height: 266px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiR1x46fxorSaIDCfzjC33BEKgBgD46aqgRI2JegwJ9SiN_fcUBpsXyU4UxR4BCGyICme9gxqLF4xLm45EgJoJjV7Fonoi11KfPZVG5iMkntFWNgWaBriwcaqx7kFXUuti52GI2VbU_e5_/s400/20090124Roadbook2008.jpg" border="0" /></a>acabat malament: un mal vent de ponent (ja sabeu la dita racista: "de ponent, ni vent ni gent") havia fet honor a una altra dita més meteorològica: "el vent te una cosina a llevant, que va a veure rient i torna plorant". Doncs avui tocava riure, o sigui, un temps magnífic, primaveral, amb un cel d'un blau... cel, com ha de ser el cel, i una visibilitat gairebé infinita. Sé que no us ho creureu... jo no m'ho crec, però des de dalt Sant Mateu hem comentat que es veien els Alps Marítims. I oh sorpresa!... mireu que es veu al fons de la imatge del Google Earth...</div><br /><div align="justify">Ja veus, doncs, que poc puntuals, a les 9:30, els dos únics expedicionaris es trobaven a la gasolinera del carrer de la Creu, on no el vent si no els humans n'havien fet una destrossa més pròpia de Gaza que d'un lloc cèntric de la ciutat. El primer tram de carril-bici ens ha portat fins a mig camí de Quart. Allà ens hem començat a endinsar cap a les muntanyes, per una ruta que semblava seguir, amb diferents variacions, la de les Pomeres. Al final hi hem acabat arribant marejant un xic la perdiu... però era força evident que hi arribariem.</div><div align="justify"><br />Des d'allà, per camins ja coneguts hem arribat a Sant Mateu de Montnegre. Creuar un parell de cops un torrent hi ha posat la nota divertida... tot i que, malgrat el bon temps, no hi havia cap ganes d'una remullada integral. Un caçador de senglars despistat (vull dir perdut al costat de la pista, sense ningú més) ens ha recordat, un cop més, la fauna del massís. La por a trobar arbres pel camí s'havia esvaït feia estona, i de l'únic que ens haviem de preocupar era de gaudir del paisatge que el cel ben clar que havia deixat la ponentada ens oferia: Montseny, Guilleries, Pirineu, Cap de Creus, Montgrí... i clar, les Gavarres en tota la seva extensió; Gironès, Selva, Empordans, Pla de l'Estany... tot als nostres peus. Però encara haviem de tornar, i aquí han començat les sorpreses i les descobertes.</div><br /><div align="justify">Poc després de Sant Mateu un corriol opcional ens ha permès deixar un tram la carretera asfaltada i ens ha portat cap a la cruïlla de la pista que mena cap als Àngels. Uns quants quilòmetres de bon camí que hem deixat per agafar un camí que després s'ha convertit en un divertidíssim corriol que, pel mig del bosc, ens ha permès baixar a tota velocitat fins a Cal Soldat, al final de la Vall Fetgera. Vull recalcar el concepte divertidíssim, per que realment us ho passareu be si el voleu tornar a fer.</div><br /><div align="justify">Què dir de la vall Fetgera que no s'hagi explicat ja en aquest blog? Les seves fonts, Can Marcó amb els seus gossos, el Celré acompanyant-nos... Però no, no haviem d'arribar fins a Quart un altre cop. El GPS (i l'hora compromesa de tornada) ens desviaven cap a Can Mascort, un camí ja conegut també de rutes anteriors. Aquí, sense trepitjar la carretera en obres en el moment de l'escrit per reformar el conegut revolt homònim, hem agafat la pista que, tot seguint la carena, ens portaria cap a Palol d'Onyar, o cap a Quart, segons la variant que volguéssim agafar. Però no tot havia de ser pista, no! </div><div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295279860286204002" style="margin: 0px auto 10px; display: block; width: 668px; height: 213px; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Hzh0f5JHq4own8eQd8OznfvlDyYATGiVqLe6BSo4tnEjLungJo4Uo_eACpt_zFA2sE2e8JVLhXnPWVcP5nnuqwYbFW3LYaH-pMu4I9w4h0rD2VwNAdoRv9FKjQ8nJT_wezusbjTkW17Q/s800/20090124Roadbook2008.gif" border="0" />Una mica més enllà, cap a la dreta, un desviament per el que al començament semblava que havia de ser un camí normalet que ens portaria fins a Biocentury es convertia, en poca estona, en un corriol ple de salts arreglats per fanàtics (en el bon sentit de la paraula) del Freeride. Les feixes que s'havien fet després dels incendis que van cremar la zona fa un parell de dècades s'anaven saltant perpendicularment, i fins i tot hi havia alguna rampa preparada amb troncs per potenciar més l'alçada i revolts peraltats per poder anar a tota velocitat. No cal dir que els dos protagonistes de la sortida s'ho han agafat amb més calma: l'objectiu era arribar d'una sola peça i no fer ús dels serveis públics d'emergència.</div><br /><div align="justify">Aquesta vegada no hi ha hagut fotos: el fotògraf oficial és baixa temporal per reformes de la llar, i el suplent, preocupat per unes lentilles que havia d'estrenar i no ha estat capaç de posar-se, ha oblidat per complet la càmera fotogràfica.</div></span>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-83103633463167191702009-01-06T22:02:00.002+01:002009-01-14T00:08:22.248+01:00Primer aniversari<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Ja fa una mica més d'un any que algú va fer els possibles i els impossibles per a què les cròniques, que fins aquell moment s'anaven enviant per correu, de les nostres sortides, es publiquéssin a internet. La disponibilitat d'espais gratuïts, en el format que es necessita per an<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaEaHWiG39nDEM8SrdEvGqqZh8ykxjFuyZjS7uCTyWmBxDALLZcwvCcyz4q5bwzKTEkNgDSr8CavqamiZqP1LQROXZVUpv-h00_91z6CK2Gg1tHSYmCcDMxryNe9Ne2WJjcsnt_gOvl7sU/s1600-h/aniversari.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5290890341125589890" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 98px; CURSOR: hand; HEIGHT: 154px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaEaHWiG39nDEM8SrdEvGqqZh8ykxjFuyZjS7uCTyWmBxDALLZcwvCcyz4q5bwzKTEkNgDSr8CavqamiZqP1LQROXZVUpv-h00_91z6CK2Gg1tHSYmCcDMxryNe9Ne2WJjcsnt_gOvl7sU/s200/aniversari.jpg" border="0" /></a>ar explicant el que va passant a internet s'en diu blog. Alguns puristes lingüístics, que no accepten els neologismes, en diuen bloc (que també és un anglicisme, tot sia dit de passada). I d'altres més rebuscats en diem "quadern de bitàcola", una manera d'homenatjar a aquells viatjants i descobridors de l'antiguitat que anaven apuntant les seves observacions diàries en les seves etapes de navegació. Nosaltres antics encara no ho sóm, però moltes vegades naveguem, encara que sigui sobre dues rodes o sigui que aquesta darrera acepció, una mica pedant idiomàticament, és la que es va adoptar (tot i que abreviadament va quedar en "cròniques". Tots aquests termes per dir exactament el mateix.</span><br /></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Doncs això, que fa una mica més d'un any que aquest blog s'actualitza amb certa irregularitat, tot i que s'hi han acabat apuntant cròniques de sortides anteriors. I en aquest any s'han fet nous amics, hem conegut noves rutes, hem visitat (involuntàriament) hospitals, hem canviat de màquines o hem aguantat, com hem pogut, les que teniem. La tecnologia cada vegada està intervenint més en les sortides, i el GPS s'ha fet un company habitual, però això no treu que l'experiència del personal, o l'atreviment dels més agoserats, no sigui fonamental per conèixer nous camins. Picasa, Google Earth, Mapsource, Garmin cada vegada entren més al mon de la BTT i s'uneixen a les marques de bicicletes o equipaments esportius. I el que abans eren rutes ara són tracks, i dels punts interessants ja en diem waypoints. Però els paisatges, les muntanyes, les valls, els turons; els boscos, prats i camps: ocells, gossos, senglars; els rius, rieres, rierols i torrents; coves i mines; pistes, camins i corriols continuen essent-hi per portar-nos al mig de la natura que ens envolta.</span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Aquest petit escrit està dedicat a tots aquells que han fet possible que les sortides, que han servit de base per a les cròniques, fóssin possibles. Tots aquells que han proposat rutes, experiències noves, altres límits... tot allò que ens ha fet gaudir durant aquest any llarg. Ara que comença un nou any és un bon moment per fer balanç del passat i gaudir del present.</span></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-32357444213967967862009-01-03T19:15:00.001+01:002009-03-28T12:29:44.885+01:00Viatge al sud<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Quan començo a escriure aquesta pitita crònica dels “Altres límits: objectiu Andalusia” ja han passat uns dies que fan que s’hagi posat una mica els records de la sortida.<br /><br />Aquest any les festes nadalenques plantejaven una sèrie de ponts encadenats que permetien a molta gent agafar-se uns quants dies seguits de festa... i com sempre, hi ha qui té una idea al cap: per que no anem cap al sud, on fa un temps una mica més agradable que aquí. I lligant caps, un altre diu... i per què no hi anem en bici? I per què no aprofitem per celebrar-hi el cap d’Any?<br /><br />Doncs això, després de molts preparatius, el 27 de desembre començava la peregrinació cap al sud. Dues furgonetes, una per a les persones i l’altra per al material, i un turisme es posaven en marxa. L’expedició estava formada inicialment per en Jeiem, la Mun, la Victòria, l’Adrià, en Bernat, en Miguel, la Susan, en Dani i la joveníssima Emma. Més tard recolliriem en Dani a Màlaga i la Mayte ens trobaria al Puerto de Santa Maria.<br /><br />La idea era establir tres bases: Cabo de Gata, Puerto de Santa Maria i Ron<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiOUBTzmXgUiyALhUh2TFDOF9jg7jZz-Qtp3YPmfS71sWsisCyi-dViuvYtGmpDSXS0imqS7PY8CA1lvpMKjl6Jp98lEmeRLO6Tot5T2H35vC9xvaf_ZlkLEhmHn-926ydcdKI6_-Unxn2/s640/DSC01314.JPG"><img style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right; width: 159px; height: 212px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiOUBTzmXgUiyALhUh2TFDOF9jg7jZz-Qtp3YPmfS71sWsisCyi-dViuvYtGmpDSXS0imqS7PY8CA1lvpMKjl6Jp98lEmeRLO6Tot5T2H35vC9xvaf_ZlkLEhmHn-926ydcdKI6_-Unxn2/s640/DSC01314.JPG" border="0" /></a>da i des de cadascuna de les bases fer alguna sortida. Com que no coneixiem la zona, el GPS havia de fer la seva feina. Afortunadament el <a href="http://www.wikiloc.org/">Wikiloc </a>i les rutes de la <a href="http://www.transandalus.org/tramos/Visor.php">Transandalus </a>ja ens havien preparat la feina, tot i que la selecció de rutes sense asfalt, amb una mica de pendents i sense pujar a gaire alçada (adeu, Sierra Nevada) complicava la sel·lecció.<br /><br />Fer una explicació detallada de tot el que vam fer resultaria mig llibre (sí, és que quan sortim muntem unes novel·les que, si cal explicar-les, donen per a un llibre complet). Només per fer dentetes als que es van quedar, sapigueu que les temperatures eren uns 10º més altes que aquí, i que ens permetien anar en mànigues de camisa pel carrer. Clar que això ho va pagar algun que es va passar de llest amb un refredat dels que fan feredat.<br /><br />A la zona del Cabo de Gata vam poder visitar àrees on la febre de l’or havia deixat les muntanyes foradades, platges totalment verges, corriols per penyasegats penjats sobre el mar, muntanyes amb roques de tots colors i un “desert” totalment verd i florit.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNPQXP1kOnUA9Gqu0eaM2iQykmr5E2iWIjrBLSrATJ0103iTMl4q3yxrxKGEDwpAnyDVgqTYfZGbYRBR_eINdxd5pJeGY1d4goVv_5xWvmrG0zgRhx-hNCI0rTTts8nI8D9RMKyX-sSUa-/s800/DSC01330.JPG"><img style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 233px; height: 165px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNPQXP1kOnUA9Gqu0eaM2iQykmr5E2iWIjrBLSrATJ0103iTMl4q3yxrxKGEDwpAnyDVgqTYfZGbYRBR_eINdxd5pJeGY1d4goVv_5xWvmrG0zgRhx-hNCI0rTTts8nI8D9RMKyX-sSUa-/s800/DSC01330.JPG" border="0" /></a>De camí cap a Cadis una parada obligada: el barco d’en Chanquete! No podiem passar per Nerja sense el nostre homenatge a l’estimat “Verano Azul”<br /><br />Ja a Cadis, una ruta fins a tocar el cap de Trafalgar va deixar els protagonistes ben xops per una pluja que ens va acompanyar bona part del viatge.<br /><br />De la festa de Cap d’Any... bé, això no correspon a una crònica sobre rutes en bicicleta, no us sembla? Sí, ja sé que en voldrieu saber més, però... Se siente!<br /><br />Per la serra de Ronda haviem triat una ruta que seguia el traçat de la línia de tren, però un cop més la pluja ens va tirar el dia enlaire i ens en vam quedar amb les ganes. Això sí, un cabirol que s’ens va creuar a la carretera ens va donar la imatge feréstega de la jornada, que dies abans ens havia permès veure toros, garces reials, flamencs i d’altres especímens de la fauna local (un capítol apart del llibre no escrit).<br /><br />Una setmana després de la sortida, la tornada. La quilometrada en cotxe ens va permetre veure que això de pagar per circular per autopista és una tradició exclusivament catalana, i que pel manteniment de la nostra cultura hem de mantenir.<br /><br />Com que una imatge val més que mil paraules, podeu fer una enciclopèdia amb les que hi ha penjades <a href="http://picasaweb.google.com/BTTGirona/200812Andalusia?authkey=dzUUp8Gq8Ms#">aquí</a>, <a href="http://picasaweb.google.com/muntsa.bau/TransAndalus">aquí </a>i <a href="http://picasaweb.google.com/mmikkael/TransAndalusBTT?authkey=3HziFrWF49A#">aquí</a>.</span></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-19121535323878578732008-12-15T20:32:00.005+01:002008-12-15T21:05:57.423+01:00Sant Mer... un bany de fang<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">La d’avui és una d’aquelles sortides que s’han d’explicar. No per que representin una gesta extraordinària, ni la seva dificultat, ni per res de tot això. Només pel fet que explica, a aquells que no el coneixen, una mica l’esperit de la bicicleta de muntanya.<br /><br />Eren les 8 tocades de la matinada (a aquesta època de l’any el sol fa poc que ha sortit... o al menys que <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmo07B6Yo6l1AwOg6hNECIqhyphenhyphen43t-OusrQCG6jRDuaYlqdWB8iRb7780dYP_hYH_QpyquKREMeLtwCWDk5BBeF3YSS5KGnsfWPcE_xihCSIv00pyJG5nc8Mjg4e-Ti-eN89HpDCA5u-Vah/s1600-h/20081212+Perfil.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5280110380864775858" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 95px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmo07B6Yo6l1AwOg6hNECIqhyphenhyphen43t-OusrQCG6jRDuaYlqdWB8iRb7780dYP_hYH_QpyquKREMeLtwCWDk5BBeF3YSS5KGnsfWPcE_xihCSIv00pyJG5nc8Mjg4e-Ti-eN89HpDCA5u-Vah/s400/20081212+Perfil.gif" border="0" /></a>ho ha intentat) i tota la nit havia estat ploguent. La veritat és que no queien gotes, però la previssió deia que en caurien. I el que era segur era que el fang estava esperant a qualsevol punt en el que l’asfalt no hi fós present. Però res, que avui tocava, i ja se sap que si toca no es pot deixar passar l’oportunitat, que no es té cada dia. Doncs això, que mentres un enviava un correu al personal esperonant-los a no fer-se enrera, d’altra banda arribava un SMS confirmant que s’havia de sortir. Doncs res, a reenviar-ho a tothom i endavant que toca pedalar. Ah, dins l’informe meteorològic oblidava dir que el termòmetre marcava 4º, però... i què?<br /><br />La llista dels assistents definitius, que no concorda amb la de convocats ni tampoc la dels confirmats, ha acabat sent (senyores primer): Mun, Toti/Jenny, Jeiem, Gencat, Bernat, Miquel F, Jose N, Lluís F (de fotògraf, tot i la càmera prestada). I un nou punt de trobada, els cinemes Óscar! I és que s’ha de mantenir entretingut al personal amb pistes noves, no?<br /><br />L’objectiu era arribar a l’ermita de Sant Mer, al Pla de l’Estany. Sempre em preguntaré per què en diuen Pla. La sortida, per darrera el Trueta, vorejant el Ter fins a Sarrià. Allà, primera rebentada i primer cafetó. Això no pinta be...<br /><br />Travessat Sarrià, un tram de N II (per què es fan servir números rom<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiydiLwMXoY9t1KE6HffAqZL8iG7N9J354XB__Vcf_NjucQ-G7Yg6uQQ5v80rhtbXrQUcavk6kNld7yqmqGNQkJtFwzu2xUFUdfYqkYcF0PbXwjbu8sQpSpyi6Pdi3FqMOq24GV0f0GI_aq/s1600-h/20081212+ruta.gif.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5280109899722837730" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 205px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiydiLwMXoY9t1KE6HffAqZL8iG7N9J354XB__Vcf_NjucQ-G7Yg6uQQ5v80rhtbXrQUcavk6kNld7yqmqGNQkJtFwzu2xUFUdfYqkYcF0PbXwjbu8sQpSpyi6Pdi3FqMOq24GV0f0GI_aq/s400/20081212+ruta.gif.jpg" border="0" /></a>ans, per anomenar les carreteres radials? Que llavors venen els guiris, que no saben de romans, i demanen per la carretera N 11 -a mí m’ho han demanat!-) fa que patim un xic, però de seguit s’acaba. El pas pel Congost ens permet aturar-nos, momentàniament, a visitar el Cau de les Goges, una cova amb dues entrades de les poques que es troben al Gironès. Un dels membres intenta fer una demo amb la bici de no se sap exactament què... el resultat és que acaba potes enlaire. Si mireu la llista dels participants, segur que endevineu de quí es tracta...<br /><br />A Medinyà enfilem per la pista del darrere de l’egléssia fortificada que domina el poble. Hi ha qui comença a xiular la melodia de “verà atzur”... ja s’ho trobarà.<br /><br />Finalment arribem a Sant Mer, on a banda d’un exhibicionista que llueix un plàtan inmens (modèstia apart), aprofitem per fer un mos. Una colla d’escoltes que no s’han dutxat per que només tenien aigua freda ens fan una demo de com rentar-se les dents en grup, i fins i tot com rentar-se-les els uns als altres. Això sí que és esperit escolta!<br /><br />A partir d’aquí podria semblar que la ruta s’ha acabat: ja hem arribat a destí. Però<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNxpOJ5sRTAv-HlXlQD4PQ9nkMcdOhKvO2d_RyM-fETOBe_2AQLsHiWGTrkAHpDauTBm8tTTgbSkotEQK0h-9NJXlEVkpXZrmg0drxM5EFxGkl_2qD1tESNpYjE9WLk_fI2J6ipShpJA4/s800/DSCN1650.JPG"><img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 379px; CURSOR: hand; HEIGHT: 281px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNxpOJ5sRTAv-HlXlQD4PQ9nkMcdOhKvO2d_RyM-fETOBe_2AQLsHiWGTrkAHpDauTBm8tTTgbSkotEQK0h-9NJXlEVkpXZrmg0drxM5EFxGkl_2qD1tESNpYjE9WLk_fI2J6ipShpJA4/s800/DSCN1650.JPG" border="0" /></a> no: sempre hi ha qui es complica la vida. Primer intentant un encantador corriol que no mena enlloc. Després, i per gentilesa del Ministeri de Foment i dels Fons FEDER, les obres del TGV, TAV, AVE o com dimonis es vulgui dir. La quantitat de fang que comencem a enganxar fa que les bicis pesin més, i més , i més. Nosaltres cada cop som més, i més, i més marrons. I costa moooooolt pedalar.<br /><br />Passat Olives seguim un camí que ens porta fins a Vilafreser. Aquí gairebé tothom estava desorientat, i hi ha qui pregunta si sóm molt lluny de Viladamí, per anar a saludar en Sergi. “Ufff, no, és a més de 15 km”. Viladamí, sí, és lluny. Però una furgo inconfusible identifica la presència propera del mencionat. I és que el mon és un panyuel, que diuen els veïns!<br /><br />Encara ens queda un tram de NII, travessar l’autopista i acabar-nos d’enfangar. Hom ha de consultar el llibre de ruta per no perdre’s en diferents ocasions (quin gran llibre per regalar aquest Nadal... ehem). Finalment, després d’algun problema s’arriba a l’alçada de can Pagans, més arbredes, més fang, caminet pel costat del riu i retorn cap a casa.<br /><br />Pel camí en deixem algun que ha acabat destrossat pel fang, les pujades i baixades i la pluja que comença a caure. D’altres surten corrents a atendre obligacions familiars. I la resta, a desincrustar el fang de les bicis. El que porten enganxat a sobre ja miraran de fer-lo saltar a les respectives dutxes.<br /><br />Aquest cop les fotos han canviat d’ubicació: les trobareu fent click <a href="http://picasaweb.google.com/muntsa.bau/FangoterPiaASantMer">aquí</a>.</span></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-60219600013387196462008-11-29T02:52:00.006+01:002008-12-07T10:53:01.613+01:00I un sopar que va acabar en farra<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Feia dies que la cosa s’estava preparant, i tal com calia suposar, la cosa finalment va esdevenir. Clar que amb el concepte “la cosa” pot entrar-hi gairebé qualsevol... “cosa”. I si en diguem l’acte, encara ho complicarem més. Per tant val més que ens deixem de donar-hi voltes, que com més en donem més ho emboliquem (un principi bàsic de tots els cabdells) i anem per feina.<br /><br />A algú se li va acudir que era hora de fer el segon sopar oficial de BTT Girona. Per que de sopars pel camí n’hi ha hagut una pila, alguns, com el de la primera pujada nocturna a Sant Miquel d’aquest estiu, amb una sobredosi de pasta que en lloc de subministrar energia el que va fer va ser subministrar dificultats digestives (eps, que no poso en dubte la qualitat de la <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmRuTeF4gBTCYcDziFuifHvDn2WeEDc4bXbQA-4lLuAmbKHSlfTCgkxjl7l4uEmxsKJlMCJKFSUo6XKXYpBVO4ZWbrOj43OYTJnU0M3_FMcCLqZaawAGN_3IfjU4EELbrWbFAbgnVxguL2/s1600-h/20081129_sopar_1_1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5276979502053717602" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 396px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmRuTeF4gBTCYcDziFuifHvDn2WeEDc4bXbQA-4lLuAmbKHSlfTCgkxjl7l4uEmxsKJlMCJKFSUo6XKXYpBVO4ZWbrOj43OYTJnU0M3_FMcCLqZaawAGN_3IfjU4EELbrWbFAbgnVxguL2/s400/20081129_sopar_1_1.jpg" border="0" /></a>matèria). La data triada va ser el 29 de novembre, sense cap altra raó que fós abans de la dèria de sopars en la que s’ha convertit el mes de desembre. Vinga a recollir noms, indecissions, baixes de darrera hora i incorporacions inesperades també a darrer moment (en cap cas van sobrar, tot sia dit). Al final, i tot i que el departament d’internacional va fallar (l’Erika i en Jan no van venir, i a la Susan ja la considerem de la casa –als altres també els hi considerarem ben aviat... quan hagin superat l’exàmen-). Als de la delegació barcelonina també s’els considera nacionals. La llista? Doncs en Toti/Jenny (van venir tots dos), la Mun, en Miquel F, la Mar, en Bernat, en Lluís, la Laura, en Jose N, l’Adrià, la Mayte, la Victòria, en Gencat, en Dani R, l’Anna, en Jeiem, en Dani G i la Susan (una bona colla, no?)<br /><br />La decissió sobre el lloc del sopar s’havia fet amb anterioritat per un procés participatiu en el que al final el valor doble del vot Toti/Jenny va fer que el local escollit fós el <a href="http://www.restaurantsgirona.com/bodebo/bocat.htm">Bo de Bo</a>, de Domeny.<br /><br />El primer punt, el crític, el de trobada. Fontajau semblava un bon lloc per la facilitat d’arribar-hi, i així va ser. La sorpresa (positiva): la presència de dos membres exercint de tals. No, no penseu en lo de sempre. Em refereixo als dos components de la colla que es van presentar amb les seves respectives màquines. De pedalar, vull dir. Fet aquest primer reagrupament, sortida cap al restaurant. Els dos de les bicis portaven un mapa (això ja és passar-se) amb l’adreça del restaurant, gentilesa del Google maps. Al·lucinant el personal com s’ho munta. El que a la <a href="http://bttrus.blogspot.com/2008/10/thc-territori-hermida-cerdanya.html">Cerdanya ja va optar per dirigir-se a un restaurant sense saber ni tan sols on era el poble</a> també va pujar al cotxe i apa, som-hi. Clar que les coses així no poden funcionar: d’una banda els del mapa no tenien l’adreça completa, i l’espabilat (que en cap moment es va perdre, si no que va anar a fer un volt de reconeixement per la zona... bé, així és com es justifica) van trigar un xic en arribar. Afortunadament l’equip de rescat va acudir ràpidament i la cosa es va reconduïr.<br /><br />Al restaurant, molt ben equipat, hi havia poques taules. Al costat de la nostra una mena de grup de <a href="http://www.meetic.es/">Meetic </a>va cridar l’atenció als presents. Mai sabrem exactament què representava... clar que ells tampoc sabran què representavem nosaltres.<br /><br />Després d’un pica pica i segon plat a triar la cosa ja s’havia animat. El fotògraf oficial va començar a disparar a tort i a dret amb una reflex deixada amb un zoom per fotografiar ocells des d’un quilòmetre de distància. Així era impossible fer fotos de grup. Res, doncs com alternativa, “close ups” del personal fent-se petons. Apa, això us vau perdre els que no vàreu venir!<br /><br />La Jenny, sempre disposada a intervenir, havia preparat una rifa d’ob<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJBk1cgD9s1XkP7fXYosOan9lVWVK40fglksvIFb_judmj6aolvzFqwcSe4ppv1i_vgMjhzEOD897RXYFCrSGWjdmMPzoPtN_SmeTWUgxbkYIeqRXIObOxADpODaZCWPqHVXHJjuwAA6V8/s1600-h/20081129_sopar_2_1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5276980116034927666" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 462px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJBk1cgD9s1XkP7fXYosOan9lVWVK40fglksvIFb_judmj6aolvzFqwcSe4ppv1i_vgMjhzEOD897RXYFCrSGWjdmMPzoPtN_SmeTWUgxbkYIeqRXIObOxADpODaZCWPqHVXHJjuwAA6V8/s400/20081129_sopar_2_1.jpg" border="0" /></a>jectes, una per a ell, una per a ella. Mantenint l’anonimat de la guanyadora, cal dir que el guanyador, curiosament, va ser l’anomenat “Mister”. Per què, i cóm, va ser que l’obsequiessin amb un set de colònia Playboy mai es sabrà. Jo, personalment, crec que la Jenny s’ho havia preparat per a que sortis així.<br /><br />La petició de discursos no va ser gaire ben rebuda pels discursors –sobretot considerant el comentari que, davant la petició d’una crònica parlada de l’esdeveniment, va fer un dels presents: “però que sigui breu, siusplau!”-. El fotogènic del grup va dir unes paraules, i de resultes del fet un cop d’estat no sagnant el va nomenar nou Mister! Però això no acabarà així!.<br /><br />Després del sopar, cap al <a href="http://www.lola-cafe.com/">Lola</a> a empapar-nos de fum. La secció barcelonina, per raons obvies, va marxar en aquell moment, de manera que es va perdre la ballaruca final. Més petons, més abraçades, més alcohol...<br /><br />A partir d’aquí es perd una mica la idea del que va passar. Que cadascú carregui a la seva consciència els seus actes o no actes...<br /><br />Algunes de les fotos que es van fer les podeu trobar fent click <a href="http://picasaweb.google.com/muntsa.bau/SegonGranSoparDeBTTGirona">aquí</a> i <a href="http://picasaweb.google.com/lluis.btt/2GranSoparBttGirona2008">aquí</a>.<br /><br />A la propera, més</span></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-19803316720176186822008-11-16T20:08:00.006+01:002009-03-28T12:30:14.339+01:00Per la serra de Sant Grau<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Del començament d’aquest blog fins avui haureu observat que el temps entre cròniques es va dilatant. No e<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlSLeFyctF6j8Y02TPIu_zEXUsC7TemczDM6gtOvUJCGGI0bGkUruGhH89YX4cYMN6G44UBiY6hwoIMSJJ6TmqS0wfC6EA52RvrJnCVP55FacgXLb5LzYD48O0sqEUy2X5DU_hCdWZ0V0u/s1600-h/Perfil+Serra+Sant+Grau.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269334969164646882" style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right; width: 400px; height: 237px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlSLeFyctF6j8Y02TPIu_zEXUsC7TemczDM6gtOvUJCGGI0bGkUruGhH89YX4cYMN6G44UBiY6hwoIMSJJ6TmqS0wfC6EA52RvrJnCVP55FacgXLb5LzYD48O0sqEUy2X5DU_hCdWZ0V0u/s400/Perfil+Serra+Sant+Grau.jpg" border="0" /></a>s tracta de manca d’inspiració, que suposo que ja us podeu imaginar que no en falta, ni de ganes, que en això d’enrotllar-me sempre en tinc. Tampoc te res a veure amb l’expansió de l’univers que fa que cada vegada estem més lluny els uns dels altres i que el temps s’acabi dilatant. No, no és això. Tampoc cal pensar que la crisi financera internacional afecta a la capacitat d’escriure històries sobre la bicicleta. La liquidesa mental de l’autor està garantida, i per tant no cal patir en aquest sentit (bé, per la salut mental potser una mica, però mentres no faci actes criminals tampoc cal capficar-si). Tot això només per dir que si no hi ha més cròniques és per que moltes sortides ja són clàssiques, i tornar-les a explicar no aportaria gaire res al personal no participant, i només serviria d’autobombo per als assistents. Doncs, vinga, després d’aquesta “breu” introducció (ara ja deveu tenir dubtes sobre quí escriu els guions al Nadal de Polònia), comencem amb la crònica.<br /><br />Corria un fred matí de tardor a Girona (la primera glaçada matinal de l’any, al menys en la meva consciència) i una colla d’arreplegats, dels habituals, ens trobavem a la gasolinera de Santa Jenny (llegir els correus del grup). Haviem de ser 7, però els efectes de les nits de dissabte poden ser incompatibles amb la pràctica de l’esport dels matins de diumenge, i al final només la Mun, en Lluís, l’Adrià, en Miquel, en Gencat i en Jeiem s’apropaven al punt de trobada. No sé si les ganes de fer exercici o la necessitat d’entrar en calor el ritme de seguida ha estat alt, agafant primer les hortes de Santa Eugènia i després les deveses del Ter fins haver passat Bescanò. Aquí ja hem deixat el carril bici i hem travessat el riu pel passallís de la sorrera que hi ha a l’alçada de Vilanna. Quedava poc tram per començar veritablement la ruta! Fins aquí, només aproximació.<br /><br />Passat el nucli de Constantins, abans de la pujada de Can Casademont, comencem a fer cas del que diu el GPS. Bé, no cal culpabilitzar: el GPS no diu res, però el que el porta sí, i se l’ha de seguir, que per la feina que s’ha pres no val la pena quedar-hi malament. A la dreta queda l’ermita de la Marededeu de Calders, que ignorem vilment. Encara portem l’arrancada del principi, tot i que ja portem 18 km pedalant. Clar que fins aquí, en planer. Però a Can Miern, les coses canvien: Primer, cal decidir per quin camí anar... i després, començar a pedalar! Ja tenim les primeres pujades, i ja trobem als primers voletaires. Clar que, quan amb els cistells buits passem pel costat seu amb un somriure sarcàstic, ells ens “contesten” amb un “no us queda res!”. Al passar el primer revolt, ja sabem per què. Tot i aguantar una estona al damunt de la bici, al final, en un moment o d’altre, tots acabem posant el peu a terra. Menys d’un quilòmetre i mig amb un pendent mitjà del 10.5%, i un desnivell global, en menys de 2 quilòmetres, de 165 metres són unes dades a memoritzar. A dalt, però, ens espera un camí en bon estat que ens permet desfogar-nos un xic en la baixada pel mig del bosc, tot i que de tan animats com anem no veiem el caminet que hem d’agafar, el passem de llarg i arribem a una carretera. Asfalt? Això no és el que haviem negociat! Cal tornar enrera! Afortunadament l’error ha estat de pocs metres, tan en distància com en nivell, i un cop superat el 4x4 que en bloqueja l’accés ens tornem a endinsar per un corriol... que dic corriol, corriolet... be, de moment. El problema és que baixa, i nosaltres el que voliem fer era pujar... i si al damunt, s’acaba sobtadament, la cosa està fatal. El GPS ha fallat (això és externalitzar els errors propis). Cal una alternativa: l’especialista en orientació de la colla es concentra i decideix que a l’altra banda del torrent que acompanya el corriolet hi ha d’haver un camí (d’això s’en diu autobombo). La resta de la colla mostra un disciplent i respectuós silenci. Després de la pujada brutal i al mig del bosc com estem val més fer cas al que porta el GPS i els mapes, no fós cas que desaparegués i amb ell, totes les esperances de tornar a casa.<br /><br />Afortunadament els mapes eren correctes en aquest punt, i apareix el camí de l’altra banda. Una caseta abandonada, aparentment Les Planes, ens espera. I lluny, al mig del bosc, s’albira vida intel·ligent: un altre boletaire. Cal dir, però, que la forma de vida no ha de ser gaire evolucionada per que, tal com està el bosc, molts bolets no crec que trobi... o sí. Pel mig dels arbres, una altra visió. No, no al·lucinem, si no que l’espectacle és realment meravellós: les singleres de les Serres. Aprofitem el moment per esmorçar. Hi ha un plàtan que va de boca en boca, però com que això pot portar pel mal camí la crònica no seguirem aquesta línia. Un element de la colla, el nom del qual es mantindrà en l’anonimat, però que en el <a href="http://cosmunologia.blogspot.com/">seu blog </a>diu que quan va a dormir fa un petonet a la bici avui estrena pulsòmetre. Aprofita l’ocasió per fer alguna foto a la seva bici i... li pugen les pulsacions!!! Això segur que té algun nom, però encara no l’he descobert. Però com a mínim, vici de bici és.<br /><br />Reanudem la pedalada i els aromes ens fan arribar a la sàvia conclussió que ens apropem a una granja. La por de caure a alguna bassa de purins ens mena davant el cadàver d’un pobre paquiderm al mig del camí. L’esquivem ràpidament, però estem tancats dins la granja! Afortunadament, en lloc de convertir-se en una pel·lícula de por (mira, aquestes cròniques, amb una mica de sang i fetge potser tindrien prou èxit) ens obren la porta i podem fugir de l’infern. A l’altra banda de la carretera un corriol ens portarà fins a la pista que segueix la carena de la serra de Sant Grau. Cal esmentar que el fet que sigui una carena no implica planitud, només que a la dreta tenim la vall del Ter i a l’esquerra la de la Llémena.<br /><br />Pel camí trobem més boletaires. Més? No! Són els que haviem trobat al començament de tot, que continuen amb els cistells buits però a més, amb la cara de sorpresa en tornar-nos a veure. “Des d’allà veniu?” A aquestes alçades ja s’ha establert una relació de confiança, i s’esdevenen les presentacions. Sembla ser que algun dels membres de la colla (un cop més no en diré el nom), era coneguda des de “nena” –ai, se m’ha escapat- per una de les boletaires.<br /><br />Ja només queda arribar fins Sant Grau (eps, la muntanya, no el cim) i començar a baixar. Encara ens passa en Ricard i un parell d’amics seus, que ja no tornarem a veure.<br /><br />Finalment, la baixada promesa: a tota velocitat, amb un terreny perfecte per l’humitat ens llancem cap avall saltant tants trencaaigües com podem. Abans d’arribar a baix, però encara deixarem la pista i girarem cap a l’esquerra per un corriol que ens acabarà de portar a tota velocitat fins a baix.<br /><br />Ens queda encara tornar fins a Girona, sense cap més dificultat que creuar el Llémena –nou camí, noves opcions, noves remullades- i seguir cap al cap i casal.<br /></span></div><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXURbQG0EGyvH8zSKHSU4E_-qhczr6crFl9sRLaZ2f1H6aNN__cFxG0ijbcPGilvFG9KuH_MAsd_9nhJ6_KlqjSHqYJLC5n9nxWogZ1a47cbozlkc6ZFmQ3HxRl4Ulr5E_uGvmAEAR8Npf/s1600-h/Perfil+Serra+Sant+Grau.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269335429778487506" style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 600px; height: 162px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXURbQG0EGyvH8zSKHSU4E_-qhczr6crFl9sRLaZ2f1H6aNN__cFxG0ijbcPGilvFG9KuH_MAsd_9nhJ6_KlqjSHqYJLC5n9nxWogZ1a47cbozlkc6ZFmQ3HxRl4Ulr5E_uGvmAEAR8Npf/s1600/Perfil+Serra+Sant+Grau.gif" border="0" /></a></p><div align="justify">Hi ha <a href="http://picasaweb.google.com/lluis.btt/RutaPerLesSerres#slideshow">fotos</a>, com sempre, i la satisfació dels 750 m de desnivell amb 40 quilòmetres de ruta, ben pocs dels quals per asfalt (cal dir que el GPS en dona 1225 de desnivell, però es corregeixen pels errors que té l’aparell)</div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-32360729315525769362008-10-29T20:34:00.007+01:002008-10-31T18:15:52.375+01:0047x47<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">El cap de setmana es presentava amb multitut d’activitats per part del grup: una sortida de nivell “mig-baix” dissabte al matí –algú m’haurà d’explicar això del nivell-, la platanbike, de <a href="http://webspobles.ddgi.cat/sites/rabos_emporda/default.aspx">Rabós</a> a Banyuls, i diumenge l’Open Natura, a Besalú, i una pedalada pels voltants de Calonge. Per triar i vendre. La crònica la centrarem en la Platanbike, tot i que si algú està inspirat s’admeten altres relats.<br /><br />Tot va començar fa quinze anys. Sí, ja sé que és anar molt lluny, però al menys aquesta és la versió que me han explicat i se li pot aplicar allò de “si non e vera e ben trobata” (suposo que hi ha faltes d’ortografia, però no es pretendrà que un domini l’italià, sobre tot en la crònica d’una ruta que transcorre íntegrament a Catalunya, entre el costat espanyol i el costat francès d’una ratlla que fa temps van pintar a un mapa; clar que el rei de Mallorca va tenir la seva seu a pocs quilòmetres d’aquí, i tenia dominis sobre Sicília... però això no pretén ser cap classe d’història). Doncs al que anavem: es veu que fa quinze anys, en una xerrada a Rabós d’aquelles en les que tothom explica les seves heroïcitats, algú va tenir la genial idea de dir que en bicicleta es podia anar a tot arreu. Suposo que les ganes de discutir de l’altre li van fer posar-ho en dubte, i punxant-se, puntxant-se (en<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu4_CQpisd5XTIBpBKwMo6amkritmIi2RH-ZcemXgTF4hoMo56JnVYPdMSa29xTqWzNe4_NvsVDQpFzLZ2lW3fzGXZMXPfcdny3timY0LEYgtx7YasWA68R4HViCc6_Mts_0v9oeGnOojO/s1600-h/platanbike.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262679763495069698" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 171px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu4_CQpisd5XTIBpBKwMo6amkritmIi2RH-ZcemXgTF4hoMo56JnVYPdMSa29xTqWzNe4_NvsVDQpFzLZ2lW3fzGXZMXPfcdny3timY0LEYgtx7YasWA68R4HViCc6_Mts_0v9oeGnOojO/s320/platanbike.jpg" border="0" /></a> el bon sentit de la paraula) van fer una aposta: la guanyava sí, el que estava dient que es podia anar a qualsevol lloc en bicicleta, anava fins a <a href="http://www.banyuls-sur-mer.com/">Banyuls</a> i tornava. Com a prova havia de portar un paper amb el segell de l’ajuntament de Banyuls. El fet que aquest any es celebrés el quinzè aniversari d’aquella aposta fa preveure quin en va ser el resultat. La diferència, però, és que ara molts del que havien estat camins i pistes han esdevingut carreteretes estretes però <a href="http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=2562&pIdSeccion=3&pIdNoticia=177818&rand=1167975171380">enquitranades</a>, i la ruta ha perdut una mica de gràcia. Però el repte continua, i aquest any s’havia de repetir.<br /><br />Quan encara no havien posat els carrers en Toti ja em passava a buscar per iniciar la ronda de recollida de personal. El dia abans ja haviem preparat la bici i ell solet s’havia empescat la manera de fer-la cabre al cotxe hàbilment, de l’ample, de manera que n’hi cavien un fotiment (al final van ser quatre les que hi van entrar). Una sèrie de missatges d’”ara no vinc, ara vinc” havien fer dubtar fins al darrer moment del nombre d’assistents. Al final, però, vam ser els que haviem de ser. De casa cap a Quart, de Quart cap a Salt, de Salt cap a Fontajau, de Fontajau a Montjuic, de Montjuic a Fontajau i de Fontajau cap a Rabós. No està malament començar a les 7 del matí a voltar per començar a pedalar a les 10, no us sembla?<br /><br />Rabós ens esperava amb els braços oberts. Bé, siguem realistes: no ens esperava. Però és igual, escampadissa de cotxes, un parell de coets per saludar al personal i a pedalar. Ja la sortida del poble començava amb una pujada suau, amb tots els membre<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilBBFO-52Tw4JvPsHyRjkFxagsOdt78psLRw6kGtO94B-l4Zx2G5botNgEqd923CYaR3g1q8-a0kuZTnw5MbJRGzISHNe8VX_8dOrIPefTRJ-ag9xPDHT7qenetZHqA6TbIjZyN9ZRXU_o/s1600-h/DSC01083.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262959353277578386" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilBBFO-52Tw4JvPsHyRjkFxagsOdt78psLRw6kGtO94B-l4Zx2G5botNgEqd923CYaR3g1q8-a0kuZTnw5MbJRGzISHNe8VX_8dOrIPefTRJ-ag9xPDHT7qenetZHqA6TbIjZyN9ZRXU_o/s320/DSC01083.JPG" border="0" /></a>s a un ritme suau per no deixar ningú enrera. Ningú? Ostres, només sortir primera rebentada (eps, que aquesta vegada no era de qui us penseu!). Sort de la parada de reagrupament a la Font del Conill! Una altra pujada, una baixada i apa, a la pista d’Espolla cap al Mas Pils. Aquesta pista, antany un camí magnífic, voreja l’Orlina, un rierol que, en èpoques de pluja, presenta unes gorgues que inviten a banyars-se només en veure el blau de les seves aigües. Però no era el cas: el camí ha estat asfaltat, i el riu baixava sec. Continuem en suau pujada fins al Mas Pils, punt d’inici de l’ascenssió al Coll de Banyuls. Un senyal de pendents del 10% avisa de la pujada, però no de la tramuntana. A l’esquerra detectem un corriol desaprofitat: també puja cap al coll, però els organitzadors no el tenen en compte. Per això només al saber que estem a l’Empordà, i aquest maleït vent hi és present cada dos per tres. I una pujada com aquella és forta, però curta. El vici i l’alèrgia a l’asfalt fa que s’hi pensi com una opció a tenir en compte. Però el vent que t’empenta de cara la fa duríssima. Amb penes i treballs per mantenir l’equilibri arribem al coll. Les restes d’un parell de bunkers, i un monument als refugiats francesos ens recorden que fins no fa gaire temps era un pas fronterer, i que ara no deixa de ser una anècdota en l’absurditat de l’existència de fronteres. La vista des del Coll magnífica, fins al mar que es veu al fons: la costa de Banyuls. Nou reagrupament i baixada prudent cap a Banyuls.<br /><br />A baix ens arribem fins l’ajuntament. Tal com estava previst, ens estan esperant: l’alcalde, la seva neboda i la regidora d’esports (o turisme, ara no ho tinc clar). Unes paraules de benvinguda per part del batlle, que ens recorda els seus avanpassats de Llança i les relacions de Banyuls amb Rabós donen l’entrada, després de les fotos pertinents, a un pica-pica per refer-nos.<br /><br />I apa, tornem-hi, que no ha estat res. La pujada, pel mateix camí que la baixada, justifica la prudència que hem emprat quan veniem: tot i no haver-hi cap senyal de pendents forts hi són, segur, i les darreres quatre “paelles” fan posar el peu a terra a algún i a d’altres els fan aprofitar el servei de furgo-escombra que ens ha acompanyat tot el recorregut. Després del reagrupament a dalt del “port”, nova baixada suïcida cap a l’altra banda de la frontera. Aquí un “locu” estableix el seu rècord de velocitat en BTT: 78.74 km/h segons el comptaquilòmetres de la bicicleta, 78.0 segons el GPS. Els tremolors del manillar quan comença a frenar li fan donar compte de la bogeria que ha fet... però un rècord és un rècord i no es tenen en compte les animalades que es fan per aconseguir-lo.<br /><br />Un cop al mas Pils, en lloc de tornar pel camí de l’anada un petit desviament cap a l’esquerra, <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR5vY8GEjEn5MsQMk9hFR-Jf50-LLtrE_lXVEapTRJUwFZAz1nlaDUQNurFDt6xJ5nF_KMqA3EYpzcEhgOw7WZtgFSnAWOlqTsyJ0_zsMsfn7IpK0_O8g2HNpZAksofNwS2ThIIri7659U/s1600-h/bicicarboni.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263298494170753314" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR5vY8GEjEn5MsQMk9hFR-Jf50-LLtrE_lXVEapTRJUwFZAz1nlaDUQNurFDt6xJ5nF_KMqA3EYpzcEhgOw7WZtgFSnAWOlqTsyJ0_zsMsfn7IpK0_O8g2HNpZAksofNwS2ThIIri7659U/s320/bicicarboni.jpg" border="0" /></a>cap al Coll de Plaja, sostre de la sortida, pel camí del Convent. Aquí arribariem a l’alçada màxima de la ruta, uns 400 m. La baixada per una pista dolenta (o un camí ample, segons com es miri) va portar un ensurt per un dels participants, que va rebentar la tubeless. Que les tubeless o rebenten? Cert, però és que algú l’havia confós amb un tabulé i clar, això atipa. La furgoneta ha seguit, de manera incomprensible, tot aquest tram. Impressionant veure la massa groc plàtan baixar per aquell corriol. A Sant Quirze nou reagrupament. Hi ha qui l'aprofita per fer-se fer una foto (que podriem anomenar La Foto) aixecant la seva ultralleugera bici de carboni. Diu que l'aixeca amb una ma, però com veieu necessita les dues. O estava fluixa, o no és tan lleugera com diuen... Aprofitem la foto, però, per veure el pèssim estat del pas canadenc, el bypass que hi han fet (llavors per a què dimonis serveix el pas canadenc?) i, al fons, el monestir de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Quirze_de_Colera">Sant Quirze</a>. Ah, sí, i la bici, és clar.<br /><br />Novament l’antiga pista ha estat asfaltada, i ens porta de tornada cap a Rabós. A mig camí encara el gruix del grup es desvia per un camí t<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxqN6xXlrk7OKQR9X7T_N0EK9MQrz0qx_gokPaE3LryB6iO7ZPDcjWvIT82CZwCFGKDdhxlWNo6Qw_V_XWSFUhwph43tpGxnVav89Ni2HWm-E7Y4KR7EpDHO1-Op7-UREKjNOJofbCQiKw/s1600-h/banyuls.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262675371587938098" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 108px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxqN6xXlrk7OKQR9X7T_N0EK9MQrz0qx_gokPaE3LryB6iO7ZPDcjWvIT82CZwCFGKDdhxlWNo6Qw_V_XWSFUhwph43tpGxnVav89Ni2HWm-E7Y4KR7EpDHO1-Op7-UREKjNOJofbCQiKw/s400/banyuls.gif" border="0" /></a>ancat amb un senyal de direcció prohibida i una indicació de camí particular. Alguns, amb recels legals, opten per continuar per la carretera fins a Rabós, on els carrers estrets encara juguen una darrera passada d’orientació i de forts pendents per arribar fins als cotxes. Es pot dir que el repte s’havia superat amb èxit: 47 bikers pedalant 47 km! </span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">D’aquí al restaurant va ser un moment... A partir d’aquí ens esperava a tots una estressant setmana de Fires a Girona. Però això ja seria una altra història fora de l’argumentació d’aquesta crònica...</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;">Com a dades tècniques, l'anàlisi de la ruta amb el IBP em dona un desnivell de 1338 m, que no crec. Fent els meus càlculs corregits, pulint els desnivells em donen 900 m, que no està gens malament. Tanmateix, cal esmentar que a Banyuls l'alçada que marcava el GPS era per sota el nivell del mar. Una de dos, o el nivell del mar a Alacant (que és el que es feia servir quan era petit per definir les alçades a la Espanya d'aquells temps) és més alt que a Banyuls, o haurem de canviar la toponímia francesa de Banyuls, i posar-li Banyuls-sous-mer en lloc de Banyuls-sur-mer. Això, o el GPS ja té previst la pujada del nivell del mar per culpa de l'escalfament (esclafament) global.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;"><strong>Notes de final de notícia:</strong></span></div><div align="justify"><strong><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span></strong> </div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;">Al posar les paraules clau i entrar Rabós (toponímic de la població en català, no feu interpretacions errònies amb altres idiomes propers) se m'en suggereix un altre. I és que resulta que a Girona, com a minim, tenim dos Rabós, el de Terri i el d'Empordà. Del de Terri ja en vam parlar a una altra crònica.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;">Ai, <a href="http://picasaweb.google.com/BTTGirona/20081025Platanbike">les fotos</a>... ens va faltar el fotògraf oficial, que d'altra banda anava el dia següent a l'Open Natura i acabava sent entrevistat pel <a href="http://tu.tv/videos/open-natura-besalu-2008">vídeo oficial </a>de la sortida! Quin artista (si el voleu veure, aneu directament al minut 12, que no hi ha qui s'ho empassi tot)</span></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-37213159361674914602008-10-09T20:45:00.005+02:002008-10-09T23:43:30.701+02:00THC (Territori Hermida Cerdanya)<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Han anat passant els dies i la crònica de la Territori Hermida encara no s’havia publicat. I és que el canvi entre la vida d’oci a La Cerdanya i el dia a dia de la feina fan que es necessitin uns quants dies per assimilar-ho tot plegat, fins al punt que abans es tiri per <a href="http://www.bttgirona.com/internacional.htm">convertir en multilíngüe la plana web</a> que en explicar què va passar (el que podria haver passat ho deixo, un cop més, en la imaginació de cadascú –i em consta que és molt, molt gran-).</span></div><span style="font-family:trebuchet ms;"><div align="justify"><br />Després de setmanes d’organització, de buscar i encarregar allotjament, el divendres canvien les tornes: qui s’ho havia currat més, la cabessilla de la sortida, avisa que no podra v<a href="http://lh4.ggpht.com/BTTGirona/SOkDPfiJHHI/AAAAAAAAGYs/uhxiGlMG2-c/s800/DSC01059.JPG"><img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand" alt="" src="http://lh4.ggpht.com/BTTGirona/SOkDPfiJHHI/AAAAAAAAGYs/uhxiGlMG2-c/s800/DSC01059.JPG" border="0" /></a>enir... al menys fins dissabte al vespre!. Un petit ensurt superat amb un parell de trucades: comptem que amb dos cotxes n’hi haurà prou, i com que això ja estava definit, doncs endavant. El lloc de sortida era les a Fontajau, a les 9 del matí. Un petit malentès, però, va fer que un dels participants no estés preparat abans de les nou, quan se l’havia d’anar a recollir, i al final un dels cotxes arribava al punt de trobada 20 minuts tard. Ja no hi havia l’altre cotxe. I el que és pitjor, no tenien el telèfon!!! Ni els uns, ni els altres. Solució fàcil: trucar al nexe d’unió... que en aquest cas estava desconnectat. Doncs res, anem tirant, que ja ens trobarem. Quan una estona més tard aconseguim contactar, uns ja són passat Besalú i els altres encara són fent un cafetó a Banyoles. Bueeenu... no passa rès, ens trobarem a Ribes de Freser. I així és, ens trobem a Ribes... després d’una bona estona d’espera per un error en la ruta. Tranquils, que anem cap a La Molina tots junts. Aquí, que estem junts, ja podem dir que els que estem en ruta sóm en Lluís, la Victòria, en Jeiem, en Miquel i l’Erika, un nou fitxatge de San Diego (CA) que, via Couchsurfing, s’ha apuntat a això de la bicicleta amb la antiga (que no vella) bici de la Mun. Ostres, en Dani, que ens espera a les 12 a Puigcerdà! El truquem i li donem un missatge de tranquilitat. “No passa res”, contesta: “tinc un llibre per anar llegint”.<br /></div><div align="justify">Quan arribem finalment a l’alberg, ja ens esperen amb els braços oberts: “Vosaltres sóu els de les bicis, no?” (hàbil observació, considerant que haviem deixat els cotxes amb el portabicis carregat davant la porta). Molt amablement (i no hi ha sarcasme) ens expliquen les condicions de l’alberg (obert fins les 12 de la nit i després, 5 minuts a les hores en punt), que podrem guardar les bicis a un magatzem i que ens prepararan un picnic per a l’esmorçar de l’endemà. Chapeau! Ole, ole i ole!.<br /><br />Trobem en Dani al cap d’una estona, còmodament estirat sobre l’herba a l’entrada de Puigcerdà. A l’hora que és la primera opció és anar a apuntar-nos per la cursa de l’endemà i dinar. La segona cosa ho podem fer; la primera... de 5 a 8 de la tarda a la plaça del poble. <a href="http://lh4.ggpht.com/BTTGirona/SO51uAP9L5I/AAAAAAAAGcA/MgU-wDELjGo/s912/Les%20Bulloses.jpg"><img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand" alt="" src="http://lh4.ggpht.com/BTTGirona/SO51uAP9L5I/AAAAAAAAGcA/MgU-wDELjGo/s912/Les%20Bulloses.jpg" border="0" /></a>Doncs res, que un cop dinats i a proposta d’en Dani (eps, ja sóm 6) anem cap a la França catalana (o la Catalunya francesa, com volgueu), cap el centre BTT (VTT) de Fontromeu. Les pistes d’esquí de fons de l’hivern estan senyalitzades com a rutes BTT fora de temporada, i optem per seguir-ne una, de verda, que ens portarà fins el Tet. Un fred que pela (però que pela, pela) i la suau baixada ens animen a allargar la sortida. Quan sóm al final de la ruta, i s’ha d’iniciar el camí de retorn... “per què no pugem fins les Bulloses?”. Sí, és carretera, però ja que hi sóm... Doncs res, comencem a pedalar. El desnivell, 300 m, no tindria cap gràcia si no fós per que s’ha de fer en 4 quilòmetres, no tots ells de pujada forta. O sigui, que hi ha pendents pel damunt de 10%. Però acostumats a la muntanya... què caraisos ens importa una mica de carretera. El resultat és que un dels presents s’inspira i, sense mirar enrera i només fent cas a l’altímetre del seu nou GPS comença a pujar a plat i deixa el personal enrera. Cap als 1900 m restes de la nevada del dia anterior ja indiquen que la temperatura és tan baixa com sembla. Quan finalment arriba al refugi pensa que inmediatament arribaran els altres. Sabeu cóm de llargs es fan 5 minuts a 5º? Arriba el segon, i la opció és clara: anem a fer un cafetò, no? Doncs això, cafetó, xerrada amb els estadants... i anem a baixar, que ja no puja ningú més (fa mitja hora que hem arribat). Doncs quan ja sortim arriben la resta! Té mèrit, sobretot per que hi ha qui és el primer cop que agafa la bici en cinc anys, i començar fent un 2000 té la seva gràcia.<br /></div><div align="justify">La baixada, suïcida, tant per la velocitat cóm, sobretot, per la temperatura. Els diaris cedits al refugi ens ajuden una mica, però hi ha qui ha oblidat els guants, i gairebé tots anem amb guants d’estiu. A baix tornem a agafar el corriol, que avança planer seguint el riu. Una meravella de ruta recomanable per tots aquells que tinguin ganes d’iniciar-se en la bicicleta tot terreny.<br /></div><div align="justify">Arribava l’hora d’apuntar-nos a la cursa... de fet arribava l’hora límit. En Moi ja havia arribat, i s’estava fent l’amo de l’alberg. I els municipals de Puigcerdà sense saber de què els hi parlavem quan els hi preguntàvem on ens haviem d’apuntar. Al final tot es va arreglar... però encara només erem 7!<br /></div><div align="justify">Finalment tornàvem a l’alberg, deixàvem les bicis, ens dutxàvem i ens preparàvem per anar a sopar. Just per aquesta important fase de la sortida arribàven la Mun i en Jan (aquest cop, un alemany s’afegia al grup. No, si la idea de traduïr la plana web no és endevades...). A proposta de l’encarregat del local, ens dirigim cap a l’Estació de Queixans. Pel camí hi ha qui posa en dubte la destinació: “¿Ón és Queixans?” “No ho sé, al costat de la via, si té estació, no?” “Però cóm se t’acut no preguntar ón és? ¿Et diuen que cap a Queixans i tú dius ah, vale “¿Però quí és que no es perd mai?” “El que passa és que quan et perds dius que estàs buscant nous camins” ?” Uff, quina tensió!!! 1, 2, 3, 4... Finalment, un senyal (diví?): Queixans. I uns metres més enllà, una altra indicació: “L’estació”. Salvats!!!<br /></div><div align="justify">El repartiment d’habitacions no va representar massa problemes, sobretot considerant l’estudi previ realitzat. Quedava per definir l’hora de llevar-se, l’hora de sortir..<a href="http://lh6.ggpht.com/BTTGirona/SO51v3HI8XI/AAAAAAAAGcI/xOGLHNTtY94/s912/THC.jpg"><img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand" alt="" src="http://lh6.ggpht.com/BTTGirona/SO51v3HI8XI/AAAAAAAAGcI/xOGLHNTtY94/s912/THC.jpg" border="0" /></a>. Uns quants havien decidit no fer la Territori Hermida, però els que havien de fer-la al final van acordar sortir a les 7, amb l’excepció d’en Moi que volia ser-hi abans per que encara no tenia el dorsal. La temperatura a l’exterior, a l’hora d’anar a dormir, era de 2º i l’endemà al matí baixaria fins a menys 2. A la pregunta d’en Jan sobre quina roba s’havia de posar, la resposta va ser obvia: tota!.<br /></div><div align="justify">A les 8, a la plaça del Call de Puigcerdà hi havia de tot menys un bar obert. Bé, al final en va obrir un que ràpidament va ser ocupat per els membres de l’expedició i els cossos i forces de seguretat i de salvament de tota la zona. Anàvem pel bon camí! La música de fons, d’Abba, no sabem exactament quina relació tenia amb la competició ni amb l’indret, a no ser per la fred sueca que feia. El sol, però, prometia un dia més calentonet.<br /></div><div align="justify">A les 8:30, amb la presència de les autoritats (això va dir l’speaker, jo no en vaig veure cap) es va donar la sortida. La música, d’Abba: “I have a dream”, i vinga, a pedalar.<br /></div><div align="justify">El primer tram de baixada cap al pla de la Cerdanya pels carrers de la seva capital. Inmediatament després prenem un camí que ens portarà cap a Alp. A cada cruïlla, un mosso, un municipal o un guardiacivil tallant el trànsit (segons la cruïlla fos urbana, interurbana o rural: el repartiment de funcions sembla que el tenen clar). Uns quilòmetres de planeig, i la primera dificultat: travessar la via del tren (d’un tren que no funciona, tot sia dit de passada) i que fa posar el grup en fila índia, procés que s’anirà repetint en diferents fases de la pedalada. Més planer, i arribada a Alp... ostres, precisament per aquesta rampa de garatge hem de pujar? Glups! A treure’ns una capa de roba! No cal dir que el nostre grup s’havia dispersat entre els centenars de participants, tot i que en aquest punt en Jan ens passa amb la seva bicicleta plegable mentres ens treiem la roba. Ja no el veurem més fins al final. Uns metres més enllà la cosa empitjora: un corriol estretíssim posa a tothom en línia, primer en bicicleta i després a peu. Però ja es tracta d’això: mortificar-nos una mica. Amb el suport remorós de les Gasgas de la guardiacivil anem pujant. Sota una senyera, algú els hi retreu a quín pais estan. Cal dir, però, que la seva feina és impecable en tot moment, tot i que en un detall de pèssim gust al final de tot, i des de l’organització, s’agraeix la col·laboració de bombers, protecció civil, mossos, municipals, ajuntaments, patrocinadors... i s’en obliden dels benemèrits. Clar que amb el que han representat en algun moment és normal que hi hagi qui els hi tingui mania, però una cosa no treu l’altra.<br /></div><div align="justify">Una forta pujada porta fins a l’avituallament que separa la cursa curta de la llarga. Una estona d’espera per reagrupar el grup, que no s’acaba de produïr és la preparació d’una impressionant baixada pel mig dels boscos des de la Masella fins a Alp. Només per això valia la pena haver passat fred, haver-se llevat aviat i haver patit la pujada. Amb l’embranzida de la baixada hi ha qui s’anima més del compte i, intentant saltar pel damunt d’una pedra acaba esparrecant lleugerament la coberta i pinçant la roda. Sort que ja érem a baix, i que el que quedava es podia fer tranquilament sense haver de forçar gaire la màquina.<br /></div><div align="justify">L’arribada a l’sprint a Puigcerdà, un cop més amb els carrers tallats a mesura que ens apropavem a l’arribada i l’speaker cantant els nostres números va ser impressionant. En Jan, però, encara no hi era: havia continuat cap a la ruta llarga i al final en faria una d’intermitja, de 38 quilòmetres i que acabaria en la sisena posició. Quin fitxatge, no? En Moi, a la llarga, arribaria més tard (eren 58 quilòmetres). Només dir-vos que el guanyador de la llarga no sé com s’ho va fer, pero va treure una mitjana de 19.33 km/h!.<br /></div><div align="justify">Dutxa al poliesportiu i cap a dinar. Aquesta seria una altra història, per que dinar a la Cerdanya un diumenge en que hi ha una trobada castellera i una cursa com la Hermida te la seva gràcia.<br />La resta de la colla, amb un altre esperit, van llevar-se tard i van fer una sortida des de La Tour de Carol (a la França catalana) fins a Guils (a l’Espanya catalana). Però aquí ja no arriba la crònica.</span></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1968270416718490783.post-47273088597698738592008-09-29T19:50:00.007+02:002008-10-22T00:21:11.066+02:00Carrilet, go!, go!, go!<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Després de molt i molt de temps, i moltes, moltes ganes, avui tocava: la baixada des d'Olot a Girona per la ruta del Carrilet, un clàssic entre els clàssics que pot resultar massa llarg de fer entre anar i tornar. Per això l’oportunitat que ens ha donat avui el Consorci de les Vies Verdes de Girona, aprofitant el Dia Europeu de les Vies Verdes no es podia desaprofitar: posaven (previ pagament, tot sia dit) a disposició del personal transport del propi personal i de les màquines de Girona fins Olot, i des d’allà es baixava cap a Girona en bicicleta: tres autobusos i tres camions carregats fins a dalt de tot que els seguien ho han fet possible. Em sembla que hi havia d’altres busos que venien des de Sant Feliu de Guíxols, però aquest punt és sense confirmar tot i que apareixia al programa.<br /><br />Però anem al principi, i ja sabeu el que està escrit: que al principi era la foscor. Perquè per sortir d’Olot a les 9:30, tal com estava previst, s’havia de sortir de Girona a les 7:30. I per sortir de Girona a les 7:30 s’havia de sortir de casa abans... alguns moooolt abans (sobretot si venien de més enllà de la Tordera). I clar, a aquestes hores i aquesta època de l’any la cosa està molt negra (és el que té la cosa, que està molt negra). Doncs això, a l’hora acordada tota una munió de personal a l’estació d’autobusos de Girona. Arribar-hi, en les condicions actuals d’obres, ja és tota una aventura. Algun que hi anava amb l’ajut d’un GPS ha estat a punt de perdre els nervis, però al final ho ha aconseguit (tot i els insistents “recalculando” que la veueta electrònica de l’estri no parava d’insistir. Tot i ser molts membres del grup (n’he perdut el compte) hi havia hagut algunes baixes de darrera hora: uns per patinades involuntàries a casa, d’altres per un mal resultat del seu equip de fútbol del dia anterior... havien mermat les tropes, però no l’esperit de combat. Cares conegudes no habituals (com ara el Torpedo pare i el Torpedo fill... renoi, com ha crescut!), i d’altres ens permetien fer relacions socials. Una de les sorpreses (encara que avisades): la incorporació de 3 ianquis a la colla, en Jim, en <a href="http://www.byrneinvent.com/About%20Dan%20Byrne.htm">Daniel</a> i en Jack de Seattle (WA). Aficionats a la bici de carretera, havien vingut per casa nostra a gaudir del paradís del ciclisme que són les nostres contrades i que la presència dels “pro” americans ha popularitzat a l’altra banda de l’Atlàntic (això no és conya, és una realitat). Només tenien un problema: això que els hi diguéssim “ianquis” era despectiu? Més tard els hi hem aclarit: “ianqui” no és despectiu; “put. ianqui”, sí. I ja han quedat més tranquils, acostumats a que els tractessin de “gringos”.<br /><br />L’arribada a Olot no ha tingut més història que trobar-nos amb en Toti, que com que trobava curta la sortida havia marxat en bici des de casa i ens hi esperava. També hem conegut a en Bertu, incorporació nova de la sortida. Eren les 9:30, hora prevista de la sortida, però no calia estressar-se: sortiriem a les 10. Alguns han aprofitat per anar corrents a “aliviar-se”; d’altres a fer un cafetó per escalfar-se. A les 10 sí, “speach” i sortida massiva. Quina gentada! Com sempre nosaltres darrere de tot. Tocava obrir-se el pas pel mig dels més jovenets que seguien als “papes” dins evolucionats carruatges. Un d’ells havia de formar part del “Gelada’s” Team (d’ara endavant l’anomenarem G-Team), però una desgraciada caiguda de la petita l’havia deixat a casa la iaia.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO2WnrNAfRXVR98gNCzBjL6x32SIg4-k33nvmNKpzttL3IQTzmitmMkOfmTF2c_H7AsBPxMjc2-usvAWKFvl20v-nFUhyphenhyphenPu6T80xsuQbxQ0LOlZCpiqsSKwAEjI_VW9sU9U-czZJh73StX/s1600-h/Parada_i_fonda.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251510404038143714" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO2WnrNAfRXVR98gNCzBjL6x32SIg4-k33nvmNKpzttL3IQTzmitmMkOfmTF2c_H7AsBPxMjc2-usvAWKFvl20v-nFUhyphenhyphenPu6T80xsuQbxQ0LOlZCpiqsSKwAEjI_VW9sU9U-czZJh73StX/s320/Parada_i_fonda.jpg" border="0" /></a><br />Poc més endavant ja es veia per on aniria la cosa: primera parada per picar unes “ulleres”. I no seria la única: a molts dels pobles ens esperaven amb alguna cosa. I dic molts perquè alguns s’han escaquejat... ells sabran per què. Go, go, go! Cridem als ianquis (a les pel.lícules sempre els criden així)<br /><br />Molt de trànsit fins arribar a la pujada del Coll de Bas. Algú diu: “on és en Gencat?” (es manté la nomenclatura emprada en la pregunta al mateix temps que l’anonimat públic de l’afectat). “Davant”, contesta l’altre. “Doncs som-hi!” Una pujada a plat no ens porta en lloc: el cercat no apareix. Cap problema, baixada a sac, a caçar-lo. La gent va desapareixent enrera... al final no hi ha ningú al davant. No pot ser!! Afortunadament un altra avituallament datura la cursa salvatge. A Sant Feliu de Pallarols trobem una de les baixes del punt de partida, que s’ha animat al final a pujar i ha arribat fins aquí. Tota una pedalada. Reagrupament i retrobada amb el desaparegut. No voldria saber com, però s’havien perdut... sense comentaris! Els ianquis també arriben, i així un darrere l’altre. El G-Team queda enrera, i ja n’hem perdut algun altra. Però avall, que fa baixada. Go, go, go! (recordeu el I go, I go! Dels set nans?)<br /><br />Alguna esprintada ens va permetent anar de poble en poble, d’avituallament en <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFSB9vmjPp4TwE3hyphenhyphen4_ATaJP4sioiM20lw8LBiyHbXkuVoGy7Y9gDVitn7B9_eGCa7UMrNscarRr3yGLtyVy7-G6HHMQSC9IgrzL_3hyphenhyphenLabrlN5ygK-kmN5y0p9zzJudmOrO_9TRjce7Fa/s1600-h/Indius_i_americans.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251510683984131074" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFSB9vmjPp4TwE3hyphenhyphen4_ATaJP4sioiM20lw8LBiyHbXkuVoGy7Y9gDVitn7B9_eGCa7UMrNscarRr3yGLtyVy7-G6HHMQSC9IgrzL_3hyphenhyphenLabrlN5ygK-kmN5y0p9zzJudmOrO_9TRjce7Fa/s320/Indius_i_americans.jpg" border="0" /></a>avituallament: Les Planes, Amer, El Pasteral (res, sense avituallament), La Cellera... Eps!!! Uns altres coneguts: tot i que van en direcció contrària, van aprofitant els avituallaments del camí. Això s’en diu fer-ho be. Així es continua fins Bescanó (censuro els pobles que no donaven res), on una colla de defensors de l’estació ens obsequien amb un tall de sindria, unes samarretes i una classe d’”indiu”. Sí, us enrecordeu d’aquells westerns on els indis parlaven en infinitiu? “Hombre blanco con caballo sin ruedas correr rápido”? Doncs això, ens hem trobat amb un autòcton que ha estat explicant als americans el tema de l’estació i de la via del tren. I els ianquis aguantant amb gran professionalitat i fent-se les fotos pertinents! Go, go, go!<br /><br />La pilastra, les deveses de Salt, les hortes i la desorientació: l’arribada està una mica mal senyalitzada, però després de demostrar que alguns no ens perdem al carrilet acabem trobant la meta.<br /><br />Begudes, arroç, botifarra i vi assombren als ianquis. Acostumats a barretes energètiques, isostar i alguna hamburguesa s’omplen de les nostres delícies culinàries. Especialment de vi... però això ja és una altra història... ja sabem que ells estan acostumats al whisky (al menys a les pel·lícules)</span></div>Jeiemhttp://www.blogger.com/profile/15331325217729661266noreply@blogger.com3