dimarts, 6 de gener de 2009

Primer aniversari

Ja fa una mica més d'un any que algú va fer els possibles i els impossibles per a què les cròniques, que fins aquell moment s'anaven enviant per correu, de les nostres sortides, es publiquéssin a internet. La disponibilitat d'espais gratuïts, en el format que es necessita per anar explicant el que va passant a internet s'en diu blog. Alguns puristes lingüístics, que no accepten els neologismes, en diuen bloc (que també és un anglicisme, tot sia dit de passada). I d'altres més rebuscats en diem "quadern de bitàcola", una manera d'homenatjar a aquells viatjants i descobridors de l'antiguitat que anaven apuntant les seves observacions diàries en les seves etapes de navegació. Nosaltres antics encara no ho sóm, però moltes vegades naveguem, encara que sigui sobre dues rodes o sigui que aquesta darrera acepció, una mica pedant idiomàticament, és la que es va adoptar (tot i que abreviadament va quedar en "cròniques". Tots aquests termes per dir exactament el mateix.

Doncs això, que fa una mica més d'un any que aquest blog s'actualitza amb certa irregularitat, tot i que s'hi han acabat apuntant cròniques de sortides anteriors. I en aquest any s'han fet nous amics, hem conegut noves rutes, hem visitat (involuntàriament) hospitals, hem canviat de màquines o hem aguantat, com hem pogut, les que teniem. La tecnologia cada vegada està intervenint més en les sortides, i el GPS s'ha fet un company habitual, però això no treu que l'experiència del personal, o l'atreviment dels més agoserats, no sigui fonamental per conèixer nous camins. Picasa, Google Earth, Mapsource, Garmin cada vegada entren més al mon de la BTT i s'uneixen a les marques de bicicletes o equipaments esportius. I el que abans eren rutes ara són tracks, i dels punts interessants ja en diem waypoints. Però els paisatges, les muntanyes, les valls, els turons; els boscos, prats i camps: ocells, gossos, senglars; els rius, rieres, rierols i torrents; coves i mines; pistes, camins i corriols continuen essent-hi per portar-nos al mig de la natura que ens envolta.

Aquest petit escrit està dedicat a tots aquells que han fet possible que les sortides, que han servit de base per a les cròniques, fóssin possibles. Tots aquells que han proposat rutes, experiències noves, altres límits... tot allò que ens ha fet gaudir durant aquest any llarg. Ara que comença un nou any és un bon moment per fer balanç del passat i gaudir del present.

6 comentaris:

lizquies ha dit...

Be,

Felicitats a Beteterus sense fronteres!

La veritat es que mantenir un blog actiu el primer anys es bastant complicat, però superat aquesta barrera tot es més fàcil, ja que ens gradar mirar enrera la tasca feta i ens anima a continuar endavant.

D'altra banda, animo a tot el grup a continuar endavant, a proposar noves sortides, a proposar noves frikades i a continuar creixent, en quant a gent com a activitats.

Jeiem ha dit...

Frikades? Què vols dir amb això???

lluís ha dit...

Hola,company
Molt bona la idea del blog on exposes amb un toc especial del teu humor les nostres sortides i vivències.

Crec que amb aquestes coses,que fem entre tots,cròniques,fotos,fòrum al google i darrerament el facebook enriqueixen més el nostre grup.
Felicitats i que sigui per molts anys Josep Mª

lizquies ha dit...

Es que la ratpenat no va ser una "frikada"?

cosMUNologia ha dit...

Ei!! acabo de descobrir aquest "post", que no sé com li hauriem de dir en català ... En fi, que ostres!! Ja fa un any?? si que vola el temps, puff!!

Donar-te les gràcies públicament per l'esforç que fas irregularment però de forma sistemàtica perquè els altres poguem gaudir de les cròniques, que de vegades, un cop dutxadets i nets, ens arranquen somriures recordant "frikades", com diria la Laura.

un petó i, igualment, gràcies a tots per ser-ne part! i a tu especialment per ser-ne, ben sovint, l'ànima.

Muahhk!

Mun

Jeiem ha dit...

Gràcies a tots vosaltres. Ja sabeu que la irregularitat sistemàtica és un principi bàsic de la termodinàmica que un friki professional amb afició per la seva feina no pot obviar.

PS: Si no ho heu entès, tranquils, que el que ho ha escrit tampoc