dimarts, 22 de setembre del 2009

A rebentar!

Ja fa un xic de temps que no hi ha crònica, o sigui que s'ha d'aprofitar el retorn a l'activitat per reactivar el bloc. Els nens tornen al cole, i les criatures agafen les bicis. Observi's la diferència entre nen, que afecte al sexe i l'edat, i criatura, que és de sexe i edat indefinida (que no vol dir ni indiferent ni inexistent). Ja es veu el camí que pren aquesta crònica: el de les divagacions habituals que no porten enlloc... o sí?

El cas és que diumenge, a les 9 de la matinada, una colla de 14 criatures estaven amb les seves bicis a Fontajau, preparant-se per una pedalada de 26 km a fer en 3h45'. Una criaturada, vaja!. A algú se li havia acudit agafar el wikiloc i vinga, som-hi, "talla i enganxa". I ningú s'havia mirat que la sortida del wikiloc no era a Girona, si no a Bescanó. Calia, doncs, arribar a Bescanó. Abans, però s'hauria de fer esment que de les 14 criatures presents dues disposaven de cromosomes XX, mentres que la resta tenien cromosomes XY. També s'hauria de remarcar que no es va fer cap anal·lisi al respecte i que la composició cromosòmica es basa en la simple observació visual dels exemplars. En l'espera i les presentacions una unitat mòbil de TV3 ha fet acte de presència, però no tenia cap relació amb la sortida (afortunadament).

La ruta prevista hauria de ser una repetició de la descrita el 17 de març de 2008, però les coses, després d'una llarga parada, no sempre van com es pretenia. La primera part, camí de Sant Gregori, no tenia cap secret (ni de fet cap de les altres). Només un petit detall: una pedalada popular ens barrava el pas. Però res, els X30Y12 (per la composició cromosòmica diferencial de la colla) no es podia aturar davant aital tanca humana i, obviament, la va superar. Clar que un element extrany de quatre rodes i gran soroll no s'ho va agafar massa be, i insistia en que anàvem en la direcció equivocada. Un cop més no es va fer cas als consells dels savis i la pedalada continuava. Aquí la cosa ja es veia que havia de complicar-se: una primera rebentada provocava una primera aturada... que després es repetiria, es repetiria i es repetiria (sí: es repetiria 3 cops més).

Fins Sant Pere cap nou problema, tret de la salutació "cordial" amb uns caçadors molt ben armats (em refereixo a armes de foc, que sempre estem igual!). Un petit piscolabis, amb pistatxos -també coneguts com a festucs- i plàtans per refer-se i apa, tornem-hi. Clar que aquí la cosa es començava a desmadrar, i en lloc d'anar per l'esquerra -sense connotacions polítiques- alguns van prendre el camí fàcil de la dreta -insisteixo, sense connotacions polítiques-. L'operació rescat va prendre el seu temps. Uns trets solitaris van fer pensar el pitjor, però al final la colla es va reagrupar. Una petita pujada, unes quantes arrels i una nova explosió. Aquesta vegada no era cap tret. Un especialista en rebentar cobertes la rebentava de manera espectacular, i només el savoir faire del sanitari oficial de la colla que va fer un embenatge compressiu sobre la cobertavan permetre continuar endavant. Clar que la roda estava malferida, i en arribar a la carretera 4 elements es van separar del grup per anar tornant "ràpidament" i sense complicacions cap a la civilitazació. L'embenatge compressiu, però, es movia i va caldre una cura d'urgència que va venir seguida d'un salt de cadena... Un drama.

Uns quilòmetres més endavant una nova trobada amb la colla que havia seguit la ruta i que havien anat més ràpid en no tenir problemes: un vulgar clau de carretera (no, no és el que penseu) havia rebentat la roda. I encara quedaria una altra rebentada. I sort que es va acabar la ruta: els 26 km inicials s'havien doblat, i el temps, superat. Endavant, que anem a més!

Eps!: oblidava que el darrer en rebentar ha penjat algunes fotos!