Avui tocava la darrera sortida del 2007. Sembla que fos ahir, i mira, ja ha passat un any des d'aquells SMS amb el missatge "Bond 007" que van enriquir, una mica més, a les operadores de telefonia a costa dels nostres bons sentiments.
Doncs com que l'any s'acabava, apa, a primera hora tots a Fontajau amb les bicis carregades als cotxes els 7 magnífics (en realitat, 6 magnífics i una magnífica) enfilavem cap a Banyoles per començar la ruta 4 del Pla de l'Estany. Abans de sortir, però, haviem esperat un quartet per veure si teniem una nova incorporació, que finalment s'ens ha esquivat. Una pena, però la propera no li perdonem!
Tal com estava previst hem deixat els cotxes al costat del Camp de Fútbol (altres dirien al costat de l'Estany, però jo sóc més prosàic), i hem enfilat pel passeig cap a la Font Pudosa per la carretera de Mieres, que hem deixat abans d'Espa per girar a l'esquerra i estalviar-nos un tram de carretera. A més alguns han recordat que allà hi havia hagut el mític Dallas... (altres alguns ja sabran de que parlo; uns altres, no). Hem deixat l'asfalt i hem fet un tram per corriols fins arribar un altre cop la carretera que puja cap a Rocacorba, que ja no hem deixat fins a Pujarnol. La senyalització per a bicicletes és gairebé de Tour: punt kilomètric, pendent, alçada i distància al cim. Nosaltres, però, no hem arribat a dalt de tot (al menys d'aquesta carretera), per que l'hem deixat per agafar un camí, senyalitzat amb els indicatius del centre BTT del Pla de l'Estany i amb un de "Sant Patllari" per començar l'ascens BTTero de veritat. Tot sigui dit que ja erem a 425 m d'alçada, o sigui que ja portavem més de la meitat dels previstos per arribar als 646 de Sant Patllari (l'Estany està a uns 180).La ruta a partir d'aquí, per la pista en bon estat, ha consistit en anar pujant fins arribar a l'ermita. Abans d'arribar-hi hem passat per una cruïlla on la ruta estava indicada a esquerra i dreta. Té la seva raó: per pujar a Sant Patllari cal agafar el camí de l'esquerra, que tornarem a baixar fins aquest punt per continuar pel camí de la dreta.
A dalt, en dues paraules, im pressionant!. El dia era tan clar que es podia veure fins la setmana que vé, que com que és de canvi d'any 
és com dir que es veia fins l'any que vé. Gavarres, Gironès, Pla de l'Estany, Selva, Garrotxa, els dos Empordans, el Montgri, el cap de Creus, l'Albera, el Pirineu, el Mon, Rocacorba... No he fet llista, però la inapreciable tramuntana que segur que hi havia ens deixava un cel blau, blau, blau amb una visibilitat impressionant. Només un fallo: no es veia l'Estany de Banyoles, que quedava tapat per la mateixa muntanya. Però per això, també hi ha solució (els pastorets, propis de l'època, parlen en vers). Cal dir que l'ermita esta molt ben conservada, i hi havia el corresponent pessebre amb el caganer... enfilat al campanar. Com deia, ens quedava veure l'Estany, i per això tot baixant ens hem desviat momentàniament cap al Mirador de Sant Patllari, on el sant no sé si hi mirava, però la vista sobre l'Estany és divina.
és com dir que es veia fins l'any que vé. Gavarres, Gironès, Pla de l'Estany, Selva, Garrotxa, els dos Empordans, el Montgri, el cap de Creus, l'Albera, el Pirineu, el Mon, Rocacorba... No he fet llista, però la inapreciable tramuntana que segur que hi havia ens deixava un cel blau, blau, blau amb una visibilitat impressionant. Només un fallo: no es veia l'Estany de Banyoles, que quedava tapat per la mateixa muntanya. Però per això, també hi ha solució (els pastorets, propis de l'època, parlen en vers). Cal dir que l'ermita esta molt ben conservada, i hi havia el corresponent pessebre amb el caganer... enfilat al campanar. Com deia, ens quedava veure l'Estany, i per això tot baixant ens hem desviat momentàniament cap al Mirador de Sant Patllari, on el sant no sé si hi mirava, però la vista sobre l'Estany és divina.A partir d'aquí baixada sense quarter: en lloc de baixar pel punt on haviem vingut hem continuat per l'esquerra, començant el descens per un corriol molt guai (és la descripció escaient: sense excés de pendent ni pedres, però suficient per poder-s'ho passar bé). També es podria dir "divertit". 400 metres de desnivell en baixada, que ens han portat, després d'un petit desviament per un fallo en la senyalització (indicava esquerra quan s'havia de seguir recta) que hem esmenat ràpidament, fins la carretera de Mieres.
En aquest punt la ruta travessava la carretera i portava fins l'esgléssia de Porqueres, per acabar vorejant l'estany fins el punt de partida. En lloc d'això nosaltres hem girat a la dreta i hem seguit per la carretera per visitar el paratge de les Estunes, on l'aigua i les roques van jugar fins que l'aigua va guanyar i ha deixat el terra ben escrivellat. Meravelles dels sistemes calcaris.
Poc més i cap al punt de partida, tot i que alguns encara s'han animat a fer la volta al Llac (aquí ja el pujo de categoria, cansat de tan definir-lo com estany).
Com a notes addicionals cal esmentar que hem estrenat la filmadora de manillar. L'operador, però, era novell i hi ha hagut escenes bones que no s'han gravat i d'altres on un excés de vibració ha fet impossible de aprofitar les imatges. Esperem que el muntador en sàpiga treure suc, tot i que aquesta feina es farà més endavant. De moment sapigueu que a YouTube ja hi ha un canal de BTT Girona (si la reina d'Anglaterra en te un nosaltres no serem menys), on de moment només hi ha el terrorífic vídeo d'ajust de la càmera i enllaços amb altres clips de Mountain Bike de la zona. Us hi podeu subscriure si voleu conèixer en temps reals les novetats.
Ah, sí: Bon Any Nou!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada