dilluns, 19 d’abril del 2010

L'any de la nevada... any de la cremada?

D'aquí a uns anys explicarem als més jovenets on erem el 8 de març de 2010. Si més no, on erem la tarda d'aquell dia. Uns, bloquejats a casa seva. D'altres, a la carretera pensant si abandonar el cotxe i anar caminant fins alguna banda on els hi donéssin refugi o quedar-s'hi a dormir. Molts, al final, a casa sense llum. Clar que des del govern no deixaven de dir que la situació, excepte pel que fa a la llum, estava perfectament controlada i normalitzada. "Potser algun nucli aïllat pot tenir petits problemes que seran resolts en les properes hores", deien. I això, els que erem a la carretera sense poder moure'ns, o a casa d'amics que ens havien recollit, o sense saber on eren els parents per que tampoc funcionava el telèfon, ens tranquilitzava (hi ha cert sarcasme en la frase que no se si tothom haurà sabut copsar). L'endemà mateix, però, ens ho van explicar tot: la culpa era de les elèctriques, d'Endesa en particular, que no havien previst els efectes de la nevada. "Això ho pagaran", van assegurar. I es va muntar una comissió, i un ple extraordinari, i tal. No hi feia res que l'endemà la C65 encara estés tallada, o que obrissin l'AP7 sense preocupar-se si l'havien obert els francesos. La culpa era dels pals de la llum que havien caigut. El fet que ningú hagués previst que calia fer en cas de caiguda d'un pal de llum no era culpa del govern. Era de les electriques!. I ho pagarien, segur! El fet que el pla NEUCAT en realitat fos el pla EQUIVOCAT quedava clarament excusat per la pèssima actuació de les elèctriques!. Val a dir que la televisiva monja del Polònia ho tenia més clar: la culpa era de les farmacèutiques, que mercès a la neu i la manca de llum veien incrementat el nom d'accidents i, en conseqüència, el seu negoci.

Els boscos també van rebre, com hem pogut veure tots. Això tampoc era culpa del govern, era dels propietaris que no els cuidaven. I els camins van quedar tallats, i per segons quines zones el trànsit es va fer impossible... però tranquils, que abans de l'estiu estaria tot arreglat. Algú, en el seu moment, ja en va fer una crònica de les seves experiències.

Ha passat més d'un mes des de llavors. Les "elèctriques" van fer venir grups electrògens de mitja Europa, i grups de treballadors de arreu. Els restaurants en van fer un petit agost, amb les colles que s'hi quedaven a dinar. El cotxe de la primavera era una furgoneta, o un 4x4, amb porta-equipatges a dalt i una o dues escales. Des d'helicòpters es van tirar cables i va tornar la llum. Un xic en precari, amb pals de fusta i empalmes fets amb poc més que cinta aïllant.

Aquest cap de setmana alguns van pujar a Santa Bàrbara. Bàrbara experiència, intentar trobar els camins desfets! Ningú s'hi ha acostat. Potser eren privats? Potser eren de les elèctriques? O eren les farmacèutiques?.

Algú dirà que Santa Bàrbara queda lluny, al mig del no res. Potser. Però i l'anella verda de Girona?. Identificada com a SL-C3 i marcat com a tal, i publicitat alegrement per les autoritats en el moment d'obrir-lo? Entre les Pedreres i Sant Daniel està completament intransitable. I això que alguns aficionats a baixar amb la bicicleta diguem de manera no massa convencional ho havien arreglat, posant-hi salts i peraltant revolts (una magnífica feinada). Les fotos són del seu estat a 18 d'abril. Quan trigaran a estar nets?

Ja no dic res de les Gavarres. Bé, sí: pregueu per la seva ànima, i guardeu-ne les fotos que teniu, que després dels focs d'aquest estiu serà l'últim que ens en quedarà.

1 comentari:

Jordi Marina ha dit...

Avui he sentit per la radio que el conseller de Medi Ambient ha dit que a l'estiu estarà net el que ells anomenen zones d'interès estratègic... la resta uns 3 anys... si és que no s'ha cremat abans!!!