Les Fonts de Sant Gregori

Un cop més toca crònica de la sortida. Entre els que diuen que per averiguar quina és la proposta han de llegir massa, i els que diuenque escric molt bé, el meu ego em fa inclinar pels segons i penso seguir amb les cròniques llargues. A més, alguna cosa hem de fer per fomentar la lectura.

Tal com es deia a la proposta, es tractava de fer una sortida iniciàtica, i es veu que de gent amb ganes d'iniciar-se ni ha força. Tot i els 5 graus negatius de l'hora de la sortida, al punt de trobada erem 11! I això que alguns que havien anunciat la intenció de venir a darrera hora no han fet acte de presència, mentres que altres, amb l'excusa d'estar enfeinats, tampoc han vingut. Les feines que tenien no les tinc clares, i en qualsevol cas no és el tema d'aquest escrit. Doncs això, a les 9, tots amb bragues (que és com s'anomenapopularment una prenda que es posa al coll i que protegeix del fred elcap) disposats a començar a pedalar: En Miquel, en Lluís, en Toni, els 2 Joseps Maries, en Dani, la Laura i l'Anne (nous fitxatges), la Mun, la Gemma (que després de la repassada del primer dia que va venir, pujant a Sant Miquel, s'havia mantingut a la reserva) i la Irene -pantalons llargs però que deixaven veure els turmells i que, amb la temperatura que teniem, feia posar una mica la pell de gallina-.

La pasejada per les deveses de Salt ha servit per agafar una mica de ritme... que ha estat molt suau des del començament. Les fulles dels arbres acabades de caure, i el color groc-rogenc propi de l'epoca ens han acompanyat fins la Pilastra, on hem travessat un esquífit Ter que més que un riu semblava una riera per la poca aigua -i freda- que portava. Gel, però, no n'hi havia. Val a dir que a aquestes alçades ja hi havia qui demanava per un bar per fer un cafè, petició que s'allargaria, i s'allargaria, i s'allargaria... fins acabar prenent un tè ¿?¿?¿?

L'altra banda del riu ja tenia un to més clorofílic pel tipus d'arbre: pins i alzines, que encara mantenien un to verdós, tot i que en certs trams les fulles cobrien el camí formant una mena de matalàs que amagava els sots i les regueres de sota. La primera font, a la qual pràcticament no ens hem parat, ha estat el punt de sortida d'una pujada curteta però amb el seu "què". L'Anne ens ha fet una demo pujant soleta havent menjat només una poma i un suc de taronja en els darrers 10 dies. Ehem. Després baixada per corriol, fins la font del Raig. Nova paradeta per reagrupar-nos i apa, tornem-hi per dirigir-nos cap al veïnat de l'esglessia, on tot i les peticions persistents no hi ha hagut parada al bar, bàsicament per que no n'hi ha. Font d'en Verdaguer, on la petició d'un cafè ha tornat a aparèixer.Tot i les maniobres de distracció amb la cremallera d'un dels participants, solventat hàbilment amb crema de cacahuet (on ho deuen ensenyar, això?), no s'ha pogut evitar la cantarella del cafè. Algú s'ha posat a fer la fotosíntesi (veure fotos) abans de tornar a enfilar per un corriol que ens ha portat fins la carretera de SantaAfra -santa d'origen alemany, em sembla, tot i que no ho hem explicat a l'alemanya del grup que ens tenia acoquinats amb el seu ritme sense gasolina-. Tornada cap a Sant Gregori ("ens aturarem a fer un cafè?") pel costat del/la Llémena (mai he sabut si era un riu o una riera, si era mascle o femella). A Sant Gregori s'ha acabat la seriositat de la ruta: hi havia la fira de la xocolata (de cacau, s'enten), on hem pogut fer un tast en un intent (que s'ha mostrat inútil) d'evitar entrar a un cafè. Per que hi ha que si tenen una idea al cap, la porten a la fi peti qui peti!. Doncs bé, cap al bar a fer el cafè... bé, no tots: la veu que clamava aparentment al desert demanant per un cafè ha acabat prenent una menta!!!!

Amb la menta s'acaba el resum de la sortida, tot i que la tornada, per un corriol del que ben arreglat podria ser una Via Verda igual o millor que la del Carrilet també es mereixeria el seu comentari. Però és que la menta...

Ui, me n'oblidava: Podeu veure les fotos aquí i aquí

Una abraçada a tots (i totes), i fins la propera

PS: La Muntsa convida a tothom/a a la festa que organitza el proper dissabte a Vilademí. Les tres úniques premises són: trobar Vilademí (ja ho explicaré en una altra missiva), portar alguna cosa per menjar i veure i tenir ganes de gresca. La menta la posa la casa. I la sortida de la propera setmana mirarem a veure com la podem compaginar amb la festa.