Al mig d'aquestes festes familiars i gastronòmiques la idea de fer una sortida per desintoxicar-se una mica (del que cadascú estés intoxicat) era una proposta molt recomanable, i així ho hem pensat els 9 magnífics (on magnífic és genèric i inclou magnífics i magnífiques) que ens hem trobat, puntuals, al pavelló de Fontajau a dos quarts de 9 del matí. El sol amb prou feines s'aixecava per l'horitzó, que ja em diràs si són hores de sortir aquesta època de l'any, però com que no era el matí de reis no hi havia risc d'enganxar-los a mitja feina.
No sé per què, però des del primer moment m'ha semblat que l'objectiu principal, descarregar el cos de tots els excessos de calories ingerits aquests dies no era compartit per la penya: les preguntes "on esmorçarem?" i "queda molt lluny el bar?" eren molt sospitoses. En qualsevol cas en Jordi, amb el seu GPS nou de trinca venia ben preparat per fer la ruta en bicicleta... i trobar tots els baretos del camí.
Bé, la pedalada la hem començat pujant cap a Taialà, a l'altra costat de l'autopista, on hem deixat la carretera per seguir el camí que va paral.lel al torrent dels Bullidors. En un principi tot anava bé -menys el canvi d'una bici, i això només de començar-, però a la que hem entrat al bosc i hem començat la primera pujada... paff, una bici espatxurrada. No diré de qui era, només que portava matrícula històrica amb els seus 25 anys d'experiència (la bici, no el ciclista, que en portava uns quants més). Sort de la cintaaïllantquetothoarreglaenmansdunmanetes que ens ha permés, després d'una macgiveriana operació, continuar el camí -això sí, només amb el plat del mig-.
En un moment ens plantàvem a Sant Medir, d'allà a Cartellà, de Cartellà a la Vileta, de la Vileta a Can Toscà -"no, en aquest restaurant no ens pararem, que ja hi arribem"-; -"no, aquesta baixada després no la farem de pujada"-, i de Can Toscà a Cal Sabater -"val, aquí ens aturem a esmorçar"- La proposta per part de l'hostaler ha estat una mica forta de partida: pota i tripa, vedella amb pèsols, carn de perol... Afortunadament algú (alguna) ha pres les regnes de la situació, i amb posat "chica martini" (sí, les noies no ho recordareu, però abans del "chico martini" hi havia una "chica martini"... o potser sí que ho recordeu -la de l'ascensor, la de la piscina...-, però ho voleu oblidar) ha pres nota del que voliem. Em sembla que a partir d'ara valorarà molt més la feina dels cambrers... Al final tot ha quedat en unes quantes botifarres normals, fuet, pernil, vi i gasosa i cafès amb llet i tallats. La veu deu haver corregut pels voltants, per que quan hem arribat no hi havia ningú al local i al final s'ha acabat omplint. I és que aquesta època tothom diu que menja massa... i acaba menjant més. A la sobretaula han començat a aparèixer idees sobre la nova samarreta del grup (això ha quedat ràpidament bloquejat quan s'ha demanat si es feia d'estiu o d'hivern, de quin color...), el sopar del 18 de gener (a veure si ens anem animant, que el dia s'apropa), la inclusió del video en els reportatges de les sortides (properament), les fotografies dels membres -tema que ha quedat abortat pels desvariejos del personal- i d'altres temes que per ser aliens a la bicicleta deixarem de banda.
Per tornar hem passat novament per Can Toscà, però accedint-hi des d'un camí diferent i dirigint-nos cap a la carretera d'Adri a Cartellà, que hem creuat per anar a buscar la pista que, amb trams de caminois, ens ha portat fins al golf Girona. Pel camí ferotges gossos guardians (de si fa no fa un pam d'alçada) mantenien custodiades les propietats dels seus amos a força d'aguts lladrucs, i caçadors armats ens miraven amb cara de pocs amics.
Ja a Sarrià, en lloc de fer com les persones humanes hem fet com les persones ciclistes i hem enfilat la riera d'en Xunclà per anar cap a Fontajau. Per això hem passat per sota l'autopista i hem pujat fins anar a sobre. Ja em diràs si no és bici. A l'altre costat, un tram de trialera de pujada i un altre de baixada, fins arribar finalment al punt d'origen.
Ah, el reportatge fotogràfic el podeu trobar a: http://picasaweb.google.com/muntsa.bau/SortidaCanetDAdri
No sé per què, però des del primer moment m'ha semblat que l'objectiu principal, descarregar el cos de tots els excessos de calories ingerits aquests dies no era compartit per la penya: les preguntes "on esmorçarem?" i "queda molt lluny el bar?" eren molt sospitoses. En qualsevol cas en Jordi, amb el seu GPS nou de trinca venia ben preparat per fer la ruta en bicicleta... i trobar tots els baretos del camí.
Bé, la pedalada la hem començat pujant cap a Taialà, a l'altra costat de l'autopista, on hem deixat la carretera per seguir el camí que va paral.lel al torrent dels Bullidors. En un principi tot anava bé -menys el canvi d'una bici, i això només de començar-, però a la que hem entrat al bosc i hem començat la primera pujada... paff, una bici espatxurrada. No diré de qui era, només que portava matrícula històrica amb els seus 25 anys d'experiència (la bici, no el ciclista, que en portava uns quants més). Sort de la cintaaïllantquetothoarreglaenmansdunmanetes que ens ha permés, després d'una macgiveriana operació, continuar el camí -això sí, només amb el plat del mig-.
En un moment ens plantàvem a Sant Medir, d'allà a Cartellà, de Cartellà a la Vileta, de la Vileta a Can Toscà -"no, en aquest restaurant no ens pararem, que ja hi arribem"-; -"no, aquesta baixada després no la farem de pujada"-, i de Can Toscà a Cal Sabater -"val, aquí ens aturem a esmorçar"- La proposta per part de l'hostaler ha estat una mica forta de partida: pota i tripa, vedella amb pèsols, carn de perol... Afortunadament algú (alguna) ha pres les regnes de la situació, i amb posat "chica martini" (sí, les noies no ho recordareu, però abans del "chico martini" hi havia una "chica martini"... o potser sí que ho recordeu -la de l'ascensor, la de la piscina...-, però ho voleu oblidar) ha pres nota del que voliem. Em sembla que a partir d'ara valorarà molt més la feina dels cambrers... Al final tot ha quedat en unes quantes botifarres normals, fuet, pernil, vi i gasosa i cafès amb llet i tallats. La veu deu haver corregut pels voltants, per que quan hem arribat no hi havia ningú al local i al final s'ha acabat omplint. I és que aquesta època tothom diu que menja massa... i acaba menjant més. A la sobretaula han començat a aparèixer idees sobre la nova samarreta del grup (això ha quedat ràpidament bloquejat quan s'ha demanat si es feia d'estiu o d'hivern, de quin color...), el sopar del 18 de gener (a veure si ens anem animant, que el dia s'apropa), la inclusió del video en els reportatges de les sortides (properament), les fotografies dels membres -tema que ha quedat abortat pels desvariejos del personal- i d'altres temes que per ser aliens a la bicicleta deixarem de banda.
Per tornar hem passat novament per Can Toscà, però accedint-hi des d'un camí diferent i dirigint-nos cap a la carretera d'Adri a Cartellà, que hem creuat per anar a buscar la pista que, amb trams de caminois, ens ha portat fins al golf Girona. Pel camí ferotges gossos guardians (de si fa no fa un pam d'alçada) mantenien custodiades les propietats dels seus amos a força d'aguts lladrucs, i caçadors armats ens miraven amb cara de pocs amics.
Ja a Sarrià, en lloc de fer com les persones humanes hem fet com les persones ciclistes i hem enfilat la riera d'en Xunclà per anar cap a Fontajau. Per això hem passat per sota l'autopista i hem pujat fins anar a sobre. Ja em diràs si no és bici. A l'altre costat, un tram de trialera de pujada i un altre de baixada, fins arribar finalment al punt d'origen.
Ah, el reportatge fotogràfic el podeu trobar a: http://picasaweb.google.com/muntsa.bau/SortidaCanetDAdri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada