2 x 1

No, no es tracta d'una pista per a una travessa al revés. Es tracta senzillament de la sortida que ha preparat en Marçal: dues sortides en una. I per això es fa més difícil d'explicar, tot i que la manera més senzilla sempre és per ordre cronològic. Doncs així es farà... clar que és difícil quan la convocatòria era entre 2/4 de 9 i les 9. El resultat ha estat que els més matiners ja hi eren a 2/4 de 9, i s'han hagut d'esperar fins a les 9, que és quan els 37 (sí, 37, un 3 i un 7) hem començat a pedalar. D'aquesta primera part no n'he guardat ni tan sols el track: es tractava simplement d'anar fins la font d'en Verdaguer, a Sant Gregori.

Per anar-hi hem agafat per sota el pont de Fontajau fins a la Nestle, on hem arribat amb certes dificultats per les primeres panes i cadenes saltades. Ufff, el dia es presentava difícil. Xino xano, alguns xiulant conegudes melodies de sèries televisives estiuenques, hem arribat a Sant Gregori. Els reagrupaments havien de ser constants: un ramat tan gran costa de menar. De Sant Gregori al veïnat de l'esgléssia, i d'allà fins la font, on ens em pres un "merescut"? refrigeri. La tornada, pel costat del castell de Sant Gregori i la Pilastra, on ens hem pogut divertir una mica i on en Pau, el menut de la colla, s'ha posat de peus a l'aigua quan la bicicleta li ha quedat encallada al mig de riu. Coses que passen, noi!. La tornada d'aquest primer tram s'ha fet per la ruta del Carrilet (més xiulets de Verà atzur). Hi ha qui amb aquest primer tram n'ha tingut prou, alguns per excés i els altres per defecte. En Lluís, amatent com sempre amb la seva càmera, ha deixat registre dels moments més interessants.

A la selecció natural s'hi ha afegit la selecció Marçal, que en arribar novament a Fontajau ha aconsellat als que els hi costava seguir que descansessin. Inici, a partir d'aquí, de la segona etapa del dia.

Des de sota la passera de Fontajau hem seguit el camí que voreja el riu, passant per sota el pont de la Barca, darrere les piscines del GEiEG, el Trueta... fins arribar a Sarrià de Ter. Una pujada (finalment, ja era hora) ens ha portat fins a Sarrià de Dalt, on hem deixat la carretera asfaltada i hem començat a seguir la ruta 12 del centre BTT del Gironès. Això ja era una altra cosa! Finalment una mica d'acció. Poc més enllà la resclosa del Molí d'en Tomàs ens permetia fer una mica de xipixapi (no gaire, tot sia dit), i encara una mica més endavant, la sorpresa (o he de dir sorpreses) del dia. La primera, la oficial i que trobareu sempre que hi aneu -al menys si torna a ploure alguna vegada-, el salt del Timbarro i la gorga de sota. Amb la temperatura que feia unes certes ganes de remullar-s'hi ja venien... tot i que al final ningú ho ha fet. La segona sorpresa, extraordinària, l'avituallament de xocolata desfeta. Tot i l'hora (o potser per l'hora, precissament) ha passat la mar de bé, i tothom l'ha agraït. Però allà, per molt idíl·lic que fos, no ens hi podiem quedar, i ens ha tocat tornar a pedalar.

Per acabar de tancar la ruta hem seguit per caminois, corriols, pistes i camins que ens han portat, passant pel costat de la font d'en Murtra, fins a tocar Sant Medir (o Santa Maria de Cadins, o Can Catofa... que tot depen d'amb quí parlis). Des d'aquí, retorn enrera per un molt agradable corriol pel mig del bosc, paral·lel a la riera de Bullidors, que ens ha portat novament fins a Taialà i d'allà cap a Fontajau.

Cal dir que encara n'hi ha hagut que han acabat amb un dinar de germanor... però això ha estat només per als supervivents que han estat capaços d'arribar al final.